Per anar més enllà de la por

L’any 2004, el cineasta indi M. Night Shyamalan va estrenar The Village –aquí titulada El bosc–, en què, a través de la por generada per la tradició rondallística, una petita col·lectivitat viu sense sortir dels límits que marca un bosc proper. Al final –sí, l’estripo, sou a temps de deixar de llegir– és una mena de muntatge per evitar que els joves surtin dels límits i descobreixin que no són al segle XIX –com ells i els espectadors pensen– sinó al segle XX. Els adults, quan eren joves i fruit del desencant, van fer la seva versió de comuna hippy, al marge de la societat d’una manera radical.

L’enorme i malvat Ferotge, amb text d’Ingrid Chabbert (Aveyron, 1978) i il·lustracions de Raúl Nieto Guridi (Sevilla, 1970), se centra en aquesta mena de por no fonamentada en accions reals sinó en la mala fama més aviat injustificada. És a dir, el presumpte monstre del conte no està documentat que s’hagi menjat mitja dotzena de nens, ni d’ovelles, ni de pizzes amb extra de picant.

Chabbert es recolza, per narrar la seva història amb missatge d’elogi a l’amistat, en la Caputxeta. Un nen solitari és probable que amagui complexos, pors o una timidesa castradora i, per tant, cal afavorir que se socialitzi, que es relacioni amb la resta, però, en termes d’adult, la soledat, el silenci, l’aïllament voluntari es mereixen un respecte i, sovint, fins i tot són recomanables. Una estona, si més no.

El missatge, com també la manera de transmetre’l, no té res d’original, és senzill, clar i amable, és cert, per això segurament el més interessant són les il·lustracions. Són molt destacables la tècnica de crear el rostre de la Caputxeta tap de bassa sense delimitar; el joc de perfils guixats amb què Guridi aconsegueix un efecte gespa –com es pot veure a la il·lustració d’aquí–; el repartiment de l’espai... A més, l’editorial hi posa un paper d’un gruix espectacular, gairebé amb categoria d’arma blanca! Un àlbum sobre la por que no en té, de por, de fer una portada ben negra. I això que els nens senten més atracció per les coloraines. O almenys això diu la fama.