Gardeny fa deu anys

El castell de Gardeny és encara un gran desconegut per als lleidatans. Segueix la mateixa dinàmica que la Seu Vella fa vint anys, quan era un excel·lent monument, únic en molts aspectes, però que molts lleidatans no l’han visitat mai, que desperta més interès de visitants de fora i que les administracions no ho tenen com una prioritat.

La fortificació i església de l’orde dels templers és l’únic que queda dreta a Catalunya, junt amb el castell de Miravet, però en aquest cas encara no s’ha fet mai una intervenció integral que permeti garantir la pervivència del monument i alhora donar valor a la història i el patrimoni artístic de què disposa.

El castell de Gardeny ha complert aquest mes de juny deu anys des que és visitable i obert als turistes i veïns. Deu anys en què hi han passat unes 90.000 persones, segons Turisme de Lleida, una xifra prou important, tot i que ha estat èpoques tancat o obrint només en determinades temporades i en horaris reduïts o a demanda.

Les xifres, però, creixen en els darrers exercicis quan es dona un impuls a la promoció, es dona a conèixer més i s’incorpora als programes educatius. Així, durant l’any passat es van registrar 9.000 visitants i enguany, fins al mes de maig, ja en sumen més de 4.500 i tot just s’acaba d’obrir la campanya d’estiu fins a l’11 de setembre. A més, el 40% de les visites rebudes són de gent de fora de Lleida, fet que demostra l’interès pel monument lleidatà.

Aquest estiu es pot visitar el castell i el seu entorn emmurallat de 10.00 a 14.00 hores i amb la facilitat de poder-hi accedir gratuïtament si s’utilitza el bus turístic. El preu de l’entrada, però, és de 2,60 euros, amb audioguia inclosa.

Estem parlant d’un conjunt aixecat al turó de Gardeny durant la segona meitat del segle XII per part de l’orde del Temple. Aquests monjos i guerrers van alçar un complex en un espai que des de sempre ha tingut un vessant militar, des que Juli Cèsar hi va instal·lar un campament en el seu enfrontament amb els pompeians Afrani i Petreu a la Ilerda de 49 aC.

Durant els segles XVII i XVIII, el recinte medieval va ser ampliat i transformat en un nou fortí militar, etapa de la qual pertanyen bona part de les actuals muralles.

L’any 1948, els militars abandonen la Seu Vella i es traslladen a les noves casernes de Gardeny i el castell templer passa a mans d’aquest estament i a l’oblit. Hi va haver petites intervencions perquè no caigués, però poca cosa més i sense opció a ser un monument obert a la ciutat. Hi ha hagut idees per recuperar Gardeny com a parador de turisme o com a museu militar o museu d’història, però cap projecte va fructificar.

No va ser fins al 2010 que es va fer una restauració de mínims, sobretot per refer la coberta de l’església i fer visitable la fortificació, on hi ha un audiovisuals explicatiu de l’orde, una recreació sobre com vivien els templers i una àmplia visita en què destaca una terrassa a la torre amb vistes espectaculars.

Cal un pla estratègic, més estudis històrics i arqueològics i recursos per restaurar, que no hi han estat mai. La llàstima és que no és una prioritat per la Paeria. Per ara, es fan algunes millores gràcies a petites inversions de Turisme, que és qui gestiona el monument gràcies a l’empenta de la tècnica Núria Rauret, com també per la complicitat de l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO) i dels treballs que fan els alumnes de tallers de plans de barri. Així, amb aquestes ajudes s’han col·locat tanques, s’ha arreglat i enjardinat part de l’esplanada central, s’ha millorat l’aparcament i s’ha habilitat un lavabo a l’exterior del recinte. Ara s’aspira a una subvenció de l’IEI per restaurar la portalada romànica de l’església, mentre la Paeria està a punt d’engegar les obres de reparació d’un tram de muralla on una perillosa esquerda feia patir per la seva integritat, igual que la d’una garita de vigilància. L’objectiu de futur passa, a més d’aconseguir diners per millorar el monument, per ampliar a més dels 200 dies actuals l’ocupació i ús del castell, amb més actes oberts a empreses i estudiants.