estimada psicoanalista
jordi cervera
Cultura instantània
Ha quedat clar que els editors sospiren des de fa molt temps per veure com un personatge mediàtic truca a la seva porta. L’únic que passa és que els temps canvien, evolucionen i s’omplen de matisos. Abans n’hi havia prou de ser famós, i aquest concepte, famós, era ampli i obert. Qualsevol que apareixia per la petita pantalla era susceptible de convertir-se en autor. Anècdotes, autoajuda, cuina i, en general aquest calaix gran i subtil de la no-ficció que pot encabir amb la mateixa alegria com fer una galeta de iogurt i gerds i descobrir els racons de Navalmoral de la Mata acompanyat d’un concursant de Gran Hermano 72.
Però els escriptors, que són éssers envejosos per naturalesa, s’enfaden i no veuen amb bons ulls que un especialista en realitys tingui més cua que ells a les signatures de Sant Jordi. I els editors, que són més vius i tenen millors cases i millors cotxes que els escriptors, es posen a pensar i descobreixen una nova i elegant mina: les cares famoses de la tele que, en lloc de fer llibres sobre com aconseguir que el gat es mengi les croquetes de sardina faran novel·les negres i sentimentals, que estan de moda.
I com diria aquell (de la tele) “ahhhh, alerta!!!”. Ja ho tenim. Cares famoses que pensen, que saben lligar més de dues frases seguides i novel·les que es venen com xurros. Les masses es deleixen per tocar la fama i el llibre és ideal per acostar-se als famosos. Tampoc no cal filosofar sobre si és llegirà o sobre qui l’ha escrit. L’important és tenir una meravellosa selfie somrient al seu costat. Tots som cultes durant un parell de segons!