Crítica
música
Feliços com nens, a Cap Roig
“Aquest lloc no és molt bonic: és la polla de Cambodja!”, va cridar un eufòric David Muñoz, després d’obrir el seu debut a Cap Roig amb l’ímpetu de Cacho a cacho i Vino tinto, quan el grup de Cornellà ja havia aconseguit posar el públic de peu. Estopa ha omplert grans estadis, però diumenge a Cap Roig els germans Muñoz estaven feliços com nens, amb la seva actitud escènica lliure i desacomplexada de sempre. En la versió per a festivals de la gira Rumba a lo desconocido sobren els grans muntatges: en un escenari despullat, els germans i els seus cinc músics van proposar “un viatge en el temps, endavant i endarrere, com el Doctor Who”, de les clàssiques Tu calorro, Ya no me acuerdo, Me falta el aliento i La raja de tu falda fins les recents Gafas de rosa i Pastillas para dormir. En els bisos, després de tocar tots dos sols Me’n vaig a peu del “mestre Joan Manuel”, van encarar la intensa recta final fins a Como Camarón. I David i José es van abraçar, feliços, al mig d’una ovació descomunal.