El viatge interior de Joan Ponç
Un nou llibre recull textos inèdits on el pintor reflexiona sobre vida i obra
«Allò que pinto no ho tinc, m'és donat, o en tot cas existeix més enllà del conscient. Això és palpable. Vet aquí el miracle de l'art, l'esperit es torna palpable.» Paraules extretes d'un fragment del Diari d'artista de Ponç, pintor que es considerava a si mateix un «maleït que va superar la maledicció». El reconeixement de l'obra de Ponç és encara avui, vint-i-cinc anys més tard de la seva mort, injustament escàs. «Ponç pot encara interessar a una audiència jove, no és material d'historiador», comenta el crític d'art Àlex Mitrani. «Cada generació es fa una imatge seva.» La reivindicació del seu llegat és l'objectiu principal de l'Associació Joan Ponç, que ara edita aquest nou volum de textos del pintor, la majoria d'ells inèdits.
Quatre marcs
El recull es divideix en quatre parts. Primerament, podem llegir fragments d'un diari escrit per Ponç durant la seva estada a São Paulo, on va viure durant la segona dècada dels cinquanta. Les pàgines, que estaven en mans d'un antic alumne seu, van ser descobertes recentment. La segona part la compon un «diari d'artista», escrit al Bruc entre el 1964 i el 1965, on observem la plena entrega creativa i vital de Ponç, qui comenta els progressos de la pròpia obra. Segueixen unes breus «proses poètiques» on es pot copsar el Ponç més literari, més deixat anar. Tant aquests textos com el «diari d'artista» es trobaven en unes llibretes llegades a la néta de Ponç, descobertes fa dos anys. Tanca el llibre una succinta «autobiografia» escrita pel pintor el 1978. A diferència dels altres textos, que són més d'estudi, aquí Ponç té la voluntat d'explicar la seva vida. Parla de persones transcendents dins la seva trajectòria vital, com ara J.V. Foix, Joan Fuster o el grup Dau al Set, del qual va ser membre fundador. De tots els textos inclosos en el volum, aquest és l'únic que ha sigut publicat anteriorment.
«Dóna la impressió que Ponç va ser sempre un artista en una situació incòmoda», suposa Mitrani. «La seva experiència fa pensar en una rebel·lió rimbaudiana, tot i que la seva fugida al Brasil no va ser del tot salvatge.» Són algunes de les reflexions que es poden extreure de la lectura d'aquests textos íntims. «Ajuden a intentar completar el puzle del retorn de Ponç a Catalunya, quan no encaixa en cap corrent estètic», explica Mitrani, convençut de la rellevància dels escrits: «Il·lustren la seva comunió amb el món, contraposada amb la descomposició davant les limitacions del llenguatge; i mostren clarament el lligam entre el Ponç al·lucinat i el lúcid.» Segons Mitrani, l'obra de Ponç recorda, literàriament, la carta de Lord Chandos, d'Hugo von Hofmannsthal.
Jordi Carulla-Ruiz, president de l'Associació Joan Ponç, destaca l'edició dels textos, que «de no estar comentats serien potser una mica abruptes, hermètics per al lector». Vénen acompanyats de notes a peu de pàgina, fotografies i reproduccions de les pintures esmentades, així com dos pròlegs, a càrrec de Mitrani i de l'escriptor Lluís Calvo.
S'ha volgut respectar la llengua original dels escrits, el castellà. L'estètica del llibre vol reflectir les modestes llibretes en espiral on es van trobar una part dels textos. Aquest és el segon llibre publicat per Edicions Poncianes, editorial nascuda a partir de l'associació, interessada a «cercar espais i punts d'unió creativa entre literatura i art», segons l'editor Jordi Quer. L'any vinent planegen publicar un volum amb escrits de Joan Brossa; es plantegen, també, recuperar alguns dels llibres que Ponç va il·lustrar, com 97 notes sobre ficcions poncianes, amb textos de J.V. Foix.