Cultura
Acadèmia clàssica
A l’Espai Ter de Torroella de Montgrí va tenir lloc divendres la cita anual amb la formació titular del seu festival, l’Acadèmia 1750. Es denomina així, se suposa, com a homenatge íntim a la data de la mort de Johann Sebastian Bach. En origen, com ja hem citat altres vegades, es va anomenar La Principessa Filosofa en honor a la primera òpera de compositor català Carles Baguer, que es va fer a l’antic Teatre de la Santa Creu de Barcelona. Aquesta orquestra, que s’agleva cada estiu, formada per músics pertanyents a les més acreditades orquestres que cultiven música amb criteris històrics, es va iniciar amb programes que ens recuperaven compositors d’aquí formats a l’escola de Nàpols. Més tard van oferir i enregistrar obres de Baguer, Händel, Vivaldi i José Lidón (1748-1827). Centrats enguany en compositors del període clàssic, en obres molt més cap aquí del 1750, l’al·licient era escoltar la més famosa de les simfonies de Mozart, la núm. 40 en sol menor del 1788, en la seva primera versió amb només vint instrumentistes, als quals posteriorment el compositor va afegir dos clarinets i les orquestres actuals acostumen a augmentar el nombre dels instruments de corda. El perfum mozartià, en especial en el primer i darrer moviment, hi va ser, malgrat que va faltar en certs moments una mica de conjunció en els violins. Van començar amb la Simfonia núm. 80 de Haydn, del 1783, amb molta naturalitat i, després, les delicioses Romances 1 i 2, de Beethoven per a violí i orquestra, del 1799 i 1802, que tots els grans violinistes han ofert en el seu repertori i que aquí vam poder escoltar al director actual de l’Acadèmia 1750, el violinista Massimo Spadano. A aquest pas cap a Beethoven, ben diferent al seu repertori, li va faltar una mica de volada. Fa anys que el programa d’estiu a Torroella el fan també a Caldes de Montbui. Aquest poc rodatge fa que l’orquestra no es mogui del seu nivell habitual.