Un monjo intrèpid a l'Orient bíblic
Publiquen el dietari que recull el viatge a l'Iraq als anys 20 de Bonaventura Ubach, fundador del Museu de Montserrat
El 5 de juliol de 1922, Bonaventura Ubach es troba a El Caire i escriu que la seva primera visita és al Museu Egipci. Allà s'entrevista amb el director de les excavacions a Sakkara, amb qui comença a gestionar l'adquisició d'objectes per al Museu Bíblic. L'escriptura denota la passió i l'entusiasme del biblista. L'any 1911 s'havia posat la llavor de l'actual Museu de Montserrat a partir dels objectes que Ubach havia adquirit en la seva primera estada a Jerusalem entre 1906 i 1910, des d'on havia pelegrinat a diversos indrets bíblics.
Col·lecció egípcia
Va ser precisament la publicació del catàleg sobre la col·lecció egípcia del Museu de Montserrat (que va veure la llum a principis de 2008) el preludi de la recuperació de les notes manuscrites del viatge que Ubach va fer a Mesopotàmia els anys 1922 i 1923, i que ell mateix va revisar i ampliar posteriorment als anys 50. El llibre l'ha editat Publicacions de l'Abadia de Montserrat, amb edició a cura de Damià Roure, monjo i director de la biblioteca del monestir, i es presenta profusament il·lustrat amb unes 300 fotografies que va fer el mateix Ubach dels seus viatges. El volum és també un homenatge que li ret la comunitat en el proper 50è aniversari de la seva mort, el 19 de febrer de 1960.
En aquell 1922, Ubach va aprofitar el lliurament d'uns materials d'il·lustració bíblica que un monestir benedictí de Jerusalem volia fer a Montserrat. Va obtenir un any sabàtic que li permetria aprofundir en les seves investigacions. La seva dedicació a l'estudi de la Bíblia va portar Ubach a resseguir tota la geografia possible relacionada amb les escriptures. De fet, ja havia començat a treballar en la Bíblia de Montserrat, una obra magna de més de vint volums de traducció al català i comentari dels textos bíblics. Ell mateix en va escriure els primers volums a partir de 1926 (del 1924 al 1951 va fer una altra llarga estada a l'Orient) i altres monjos van continuar la col·lecció. És, doncs, en aquest context que Ubach aleshores volia recórrer aquelles regions entre els rius Eufrates i Tigris per «aprofundir en la comprensió» dels primers llibres de l'Antic Testament. El museu era un altre dels seus objectius, i va intentar aplegar el màxim d'objectes arqueològics per poder dedicar una sala a Assíria i Babilònia. El 31 de desembre de 1922 escrivia: «L'any termina per a mi amb la satisfacció d'haver adquirit avui, per 12 esterlines, una varietat d'objectes d'excavacions i una considerable quantitat de tauletes cuneïformes.» Però encara més entusiasta es mostra el 24 de febrer de 1923, quan troba per casualitat en un poblet un talent babilònic, que va considerar aleshores com «l'objecte més preciós del Museu Bíblic». Al setembre d'aquell any, Ubach torna al Museu Egipci d'El Caire, on el director li va permetre escollir, entre altres objectes preuats, una mòmia de l'època ptolemaica per deu esterlines. Avui aquesta peça és una de les poques mòmies egípcies que es conserven en museus de Catalunya.
Les seves notes tenen format de crònica vivencial, però Ubach també té la necessitat de deixar constància del cost econòmic dels seus negocis arqueològics. A banda de recórrer els monuments històrics –alguns ja desapareguts– i aplegar antiguitats, el monjo es va interessar per estudiar el folklore i els costums dels pobles, així com a aprofundir els seus coneixements de les llengües de la zona, en especial l'àrab i el siríac, per aplicar en les seves classes com a professor de llengües orientals al Col·legi Internacional de Sant Anselm, a Roma.
Escrit en primera persona, el dietari recull detalls de les rutes (en dromedari, en mula, en cotxe...), ambienta l'atmosfera de pobles i ciutats i palesa la curiositat del narrador, que sovint descriu alguns personatges amb els quals va coincidir, des de líders de sectes desconegudes fins a alts mandataris, com el rei Feisal de l'Iraq. El llibre desgrana els seus moviments des de l'estiu de 1922, quan visita El Caire i Jerusalem, per després fer una estada al desert a Síria i Qaryatein (entre Damasc i Palmira), on Ubach va emular el retir de sant Jeroni per estudiar els primers llibres del ritu siríac, litúrgia amb la qual es va sentir molt identificat. A Bagdad hi passa set mesos, fent diverses excursions a Babilònia, Ur, Bàssora i Pèrsia. El 1923 va recórrer Mossul (Nínive), el Kurdistan i Líban.
En el seu relat, Ubach posa èmfasi en la bona convivència entre les diferents comunitats religioses que admira en tots els seus viatges, que fa que la ciutat de Bagdad, per exemple, rebés aleshores el sobrenom de «Dar es-salâm» («mansió de pau»).
