«Se'n va un intel·lectual rigorós»

«La història i el país porten dol.» Així ho va dir ahir el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que va destacar que Pere Anguera «sempre va conjuminar el rigor científic amb una visió nacional de la història». Vinculat a tota mena d'iniciatives socioculturals, Carod-Rovira també va recordar els seus temps de militància clandestina conjunta contra el franquisme, des de les files de l'independentisme d'esquerres, llavors representat pel PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional). Amb la democràcia, Pere Anguera es va centrar en la recerca històrica a la qual es va dedicar «en cos i ànima» des de la Universitat Rovira i Virgili, «sense abandonar mai el seu compromís cívic amb el país». Igualment, el president del Parlament, el també reusenc Ernest Benach, va destacar «el seu prestigi com a figura humanística i intel·lectual», la seva implicació en l'àmbit associatiu i el treball a favor «de la recerca de la llibertat dels Països Catalans». Un altre polític, el delegat del govern a Tarragona, Xavier Sabaté, va remarcar que amb la mort d'Anguera «Catalunya perd un historiador de gran talla i humanisme, dels més brillants del nostre país, que ha treballat incansablement en la recerca i que ha il·lustrat milers d'estudiants universitaris i estudiosos de la història del país».

La mort de l'historiador reusenc va generar ahir moltes altres mostres de dol de la societat catalana. Qui va ser durant molts anys el seu company de despatx al departament d'història contemporània de la Rovira i Virgili, el també historiador Joan Maria Thomas, va confessar que se sentia «desolat» per la mort «d'un historiador i un mestre, que havia estat innovador en els seus estudis», sobretot en els quatre àmbits que va conrear més profusament: el primer, el camp del nacionalisme català, «on va estudiar un dels temes menys treballats, com és el dels símbols i els mites catalans». El segon, el carlisme, ja que «Anguera va trencar la tradició d'estudiar-se sempre des d'un punt de vista polític i molt anecdòtic, i en canvi ell va estudiar les bases socials del carlisme a Catalunya». En tercer lloc, l'àmbit de la biografia, en el qual destaca la que va fer del general Prim. I, per últim, la història local: «Anguera va ser capdavanter i va estar al darrera d'una sèrie d'obres sobre la història de Reus que van ser fonamentals», segons Thomas.

També vinculat a la URV, el professor de literatura catalana i escriptor Magí Sunyer va qualificar Pere Anguera com «un historiador molt brillant, reconegut a Catalunya i també a fora» i amb «una capacitat de treball excepcional», que va superar de llarg l'àmbit local: «Va obrir camí en els quatre o cinc àmbits que va treballar més, com són el catalanisme, el carlisme, la revolució burgesa i la història de la llengua al segle XIX.» Sunyer també va valorar la seva «militància cívica, sobretot amb el Centre de Lectura de Reus».

Per un altre escriptor, Ramon Amigó, la d'Anguera «és una pèrdua important per a Catalunya»: «Sempre va defensar la identitat de Catalunya des de tots els punts de vista i ho va fer també a les universitats de l'Estat espanyol des d'on se'l reclamava. Pel que fa a Reus, els seus estudis històrics van posar els punts sobre les ‘i' i va desmuntar moltes biografies tòpiques. Era un home molt crític en tot allò que s'havia de criticar», va dir. Igualment, per la regidora de Cultura de Reus, Empar Pont, Anguera «és un dels millors historiadors del segle XX i un dels especialistes més importants de la història del XIX. Alhora, va ser una persona propera, gran conversador i dotat d'una fina ironia. Les seves anàlisis polítiques eren de lectura obligada». L'agrupació local d'ICV Reus també es va sumar als actes de condol i es va congratular per la recent decisió de posar el nom de Pere Anguera a la futura biblioteca de Mas Iglésias.

L'escultor Salvador Juanpere, que va compartir pis a Barcelona amb Pere Anguera quan estudiava belles arts i el segon història, va lamentar, sobretot, la pèrdua de l'amic: «Em deixa un buit molt gran perquè era una persona amb la qual ens hem fet grans junts.» Com a historiador, Anguera «era una persona d'un patriotisme exemplar, molt compromès amb la llengua i la cultura»: «Però a mi em deixa un buit com a amic i fins i tot la meva relació amb la ciutat de Reus canviarà amb la mort de Pere Anguera», confessava ahir l'artista, també reusenc.