cultura
Rescaten la petjada de Pedrolo a Tàrrega
Els impulsors de la campanya per la casa museu de l’escriptor prioritzen que la capital de l’Urgell tingui rutes guiades i un element artístic a l’espai urbà
La casa és de titularitat privada i caldrà negociar
La campanya per convertir la casa familiar on va viure Pedrolo durant part de la seva infantesa a Tàrrega ha posat sobre la taula la vinculació de l’escriptor no només amb la Segarra, on va néixer, sinó amb la capital de l’Urgell i les terres de Ponent.
La campanya, iniciada el 2016 per tres col·lectius agrupats en la plataforma +Pedrolo (el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de Tàrrega, el Casal Popular El Rostoll i la Candidatura d’Unitat Popular de Tàrrega), va presentar el mes de juny un manifest que ja ha aconseguit el suport d’escriptors, traductors, editors i docents d’arreu del país, entre d’altres, a més de grups i entitats de Tàrrega i l’Urgell.
Entre els suports obtinguts des dels orígens de la campanya figura també el de la Fundació Espai Pedrolo, que presideix la filla de l’escriptor, Adelais de Pedrolo, des de fa més de deu anys.
De moment, la campanya ha recollit un miler de signatures al manifest, i prepara per al setembre un rellançament de l’activitat. La prioritat, però, serà materialitzar abans les dues reclamacions del manifest més senzilles d’aconseguir: que s’estableixin rutes i itineraris per la ciutat referents a Pedrolo i la seva obra en la seva relació amb Tàrrega, i la creació d’algun tipus d’element urbà que reprodueixi de manera permanent alguna frase o escrit de l’autor. “Són els elements més fàcils d’aconseguir en un primer terme, perquè d’itineraris, de fet, ja se n’ha fet algun i es podria establir de manera fixa”, ha explicat Carlos Vílchez, regidor del grup de la CUP a l’Ajuntament de Tàrrega i membre de la plataforma impulsora del manifest.
Més complexa és la principal proposta de la plataforma +Pedrolo: la conversió de l’antiga casa familiar dels Pedrolo en una casa museu que es pugui visitar i on hi hagi museïtzats alguns elements del seu llegat. La casa és actualment de titularitat privada; la fa servir la filla de Pedrolo, Adelais de Pedrolo, tot i que la residència habitual la té a Palafrugell.
Per convertir-la en una casa museu visitable, l’Ajuntament hauria d’establir algun tipus de conveni amb la propietat per fer-ho possible. Té dues plantes i, segons els promotors del manifest, es podria arribar fins i tot a fórmules que tinguessin en compte la convivència entre el seu ús públic i el manteniment, en alguns espais, com a casa d’ús privat. “És qüestió de voluntat entre les parts, que segur que es pot resoldre”, aventuren des del grup promotor.
La petjada de Pedrolo es veu ara a Tàrrega en el nom de l’institut de secundària, una petita plaça que porta també el seu nom i un mural de l’escriptor. Al conjunt de les terres de Ponent, Cervera ha organitzat cicles de conferències sobre l’escriptor; el Consell de la Segarra, la Paeria de Cervera i la Fundació Pedrolo organitzen el premi literari 7lletres, i a Concabella té la seu la Fundació Pedrolo.
Tàrrega als llibres
La presència de Pedrolo a Tàrrega és visible en diverses novel·les. Ell mateix, en una entrevista l’any 1983 a la revista targarina L’imprès (recuperada al blog La Tartraneta, de Jaume Ramon Solé), en cita diversos exemples: el protagonista de Les finestres s’obren de nit és fill de Tàrrega i hi viu; a la novel·la L’ordenació dels maons, la topografia del poble del protagonista s’inspira en la ciutat, i a Apòcrifs, on surten dos pobles diferents, tots dos tenen alguns trets de Tàrrega, i en un d’aquests apareixen personatges que tenen a veure amb les vivències dels seus familiars a la ciutat.
Pedrolo va néixer l’any 1918 al poble d’Aranyó, a la Segarra, i va passar la infantesa i l’adolescència a Tàrrega, fins que l’any 1935 va marxar a Barcelona a acabar el batxillerat i fer la carrera de metge. Va tornar a Tàrrega després de la guerra, des d’on va començar a escriure, i hi va viure els primers anys de casat fins que el matrimoni va marxar a Barcelona.
Pedrolo va deixar dit, en la mateixa entrevista a L’imprès, que el seu caràcter dur i la fermesa d’idees provenien de la seva infantesa a la Segarra: “Em recordo, de quan era petit, que ningú ens havia donat mai les gràcies. En aquestes terres del secà, en què no plou gairebé en tot l’any, els preus que es pagaven per la collita, en l’època franquista, eren ruïnosos, i per força aquella gent havia de ser dura, necessitaven una gran duresa per resistir aquelles situacions.”