Els gegants d’Igualada es presenten en societat després de ser restaurats
La parella de gegants dels anys 40 es mostra a la ciutadania amb motiu de la festa major
Un nou llibre repassa la història de la imatgeria de la ciutat
La imatgeria d’Igualada va viure ahir el seu dia gran durant la festa major, una cercavila que acompanya els gegants, capgrossos i altres elements des de la Casa de la Festa, al Museu de la Pell d’Igualada, fins a la plaça de l’Ajuntament, on fan els respectius balls de lluïment.
Totes les mirades estaven posades en la parella de gegants reis del 1943, que es mostraven després de ser completament restaurats al taller del navarrès Aitor Calleja. L’entitat Dessota, que gestiona la imatgeria sense foc d’Igualada, va ser l’encarregada de presentar els rejovenits gegants a la ciutat.
Els gegants, en un llibre
Els gegants han estat protagonistes, també, d’un llibre on l’igualadí Daniel Vilarrúbias repassa la història de la imatgeria festiva de la ciutat. Sota el títol –Què ballaran, els gegants? –Que ballin!, el volum repassa els elements de la cultura popular d’Igualada contextualitzats en el conjunt del país.
El gegant, un mite omnipresent en l’imaginari col·lectiu de diferents societats, apareix citat per primer cop a Catalunya el 1424. La primera referència a uns gegants a Igualada, l’ha localitzada en un document del 1603 conservat a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.
Si en origen les figures recollien personatges i escenes bíbliques, al llarg dels segles el gegant passa a ser una figura “ben vestida i que balli bé”, segons l’autor, que hi afegeix que per esquivar prohibicions eclesiàstiques es justificava que “el gegant era un infidel sotmès al catolicisme”.
Però el 1780 el rei Carles III va prohibir danses i gegants a tot Espanya. Un altre document recuperat en el llibre descobreix que a Igualada es va desobeir l’ordre i, segons sembla, els gegants van deixar de ballar pel seu estat, no perquè s’acatés la prohibició.
El volum també explica el procés de recuperació, l’any passat, dels anomenats Gegants Vells. Es tracta d’una parella documentada a meitat del segle XIX que es va perdre als anys trenta. Per Vilarrúbias, aquest procés pretén “retenir la imatgeria autoritzada del passat”.
L’autor recull personatges populars de l’imaginari de la ciutat i en rescata de l’oblit d’altres com ara una parella de gegants japonesos de principi del segle XX i dos capgrossos vikings de principi dels vuitanta que no van tenir una bona acollida.
Teresa Gimpera torna a casa
La model i actriu Teresa Gimpera va protagonitzar ahir la conferència institucional de la festa major d’Igualada. La que va ser musa de La Gauche Divine barcelonina va néixer a la capital de l’Anoia poc després de l’esclat de la Guerra Civil.
Tal com va recordar ahir davant un saló de sessions ple de gom a gom, els seus pares eren mestres a les escoles de l’Ateneu Igualadí. Es van exiliar a França fins que, acabada la guerra, es van instal·lar al barri de Sant Andreu de Barcelona.
En una conversa amb el periodista Xavier Dàvila, Gimpera va recordar la seva vida i la seva trajectòria professional, iniciada com a model publicitària i actriu de referència de l’anomenada Escola de Barcelona. L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, li va lliurar un reconeixement.