cultura

Memòria històrica

El Mume recompon la memòria dels infants que van patir la Guerra Civil

El museu inaugura demà ‘Entre Espanya i Rússia’, que recull cartes, dibuixos i diaris de nens evacuats

L’exposició la patrocina el Ministeri de Presidència

Al llibre Marques, Bernardo Atxaga recull el testimoni d’Imanol, un nen que va sobreviure al bombardeig de Gernika i que, refugiat al campament de North Stoneham, a Anglaterra, va escriure en un quadern el que recordava d’aquell dia. La precisió del seu testimoni és escruixidora. Va veure morir l’oncle, un caçador que tornava del bosc amb el seu gos, i tot i que s’havien amagat en una rasa, com ell mateix i un seu amic, una família sencera, amb l’àvia i dos nens, i en acabat encara va haver d’ajudar a recollir els cadàvers amb un cove, sense parar de plorar. Atxaga recorda que a la iI·líada Homer fa servir per primera vegada la paraula phantasma per referir-se a l’aparició de Pàtrocle, mort en la batalla, davant l’afligit Aquiles, i es demana si el testimoni d’Imanol no és també una marca a través de la qual no podrà ressuscitar els veïns i els amics que va veure morir, però sí rescatar allò que més s’hi acosta, el seu fantasma.

La Guerra Civil espanyola va sembrar en la memòria de milers de criatures fantasmes abans d’hora, presències que “semblaven fetes d’aire”, però que, enmig del procés de “socialització bèl·lica” a la qual també ells van ser sotmesos per part dels dos bàndols enfrontats, eren temibles, estranyes, incomprensibles. Moltes d’aquestes criatures es convertirien en els primeres exiliats del conflicte, evacuades d’urgència en els diversos combois humanitaris organitzats pel govern republicà. Una bona part d’ells, es calcula que 2.895, van ser embarcats rumb a la Unió Soviètica entre el març de 1937 i l’octubre de 1938, en unes condicions precàries. Amb la fi del conflicte i la impossibilitat de tornar, alguns acabarien lluitant al front rus durant la Segona Guerra Mundial; d’altres formarien part de les expedicions de repatriació permeses a partir dels anys cinquanta, però molts més moririen lluny de casa.

Del destí d’aquests infants que van trencar el cor de tantes famílies i que van revoltar les consciències dels contendents tracta l’exposició Entre Espanya i Rússia. Recuperant la història dels infants de la guerra, que s’inaugura demà al Museu de l’Exili de la Jonquera (10.30 h). La mostra, patrocinada pel Ministeri de Presidència espanyol l’any 2011, amb la col·laboració de la Fundació Pablo Iglesias, ha emprès una itinerància per diverses ciutats espanyoles abans d’arribar a la Catalunya Nord, on s’ha pogut veure a Argelers i Elna, i acaba el recorregut precisament al Mume. La comissària és la historiadora Verónica Sierra Blas, autora del llibre Palabras huérfanas (2009), sobre els testimonis dels nens durant la guerra, que cedeix la paraula als mateixos infants a través de dibuixos, cartes, diaris, redaccions escolars o relats orals. Coincidint amb la inauguració, demà tindrà lloc també al Mume l’activitat familiar Contes de guerra i pau, a càrrec del grup Tramoia Cultura (11 h).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia