Tàrrega, l’escenari ideal

Fa anys que sona una mosca darrere l’orella advertint que hi ha menys gent a la Fira. Que si la Diada, que si la calor, que si la pluja, que si ja és un format esgotat. Res de tot això. Tàrrega s’ha erigit en l’espai ideal per a una Fira multifaceta. Perquè sap alternar accions per a un públic multitudinari (a l’Hort del Barceloní) amb altres activitats en places, escoles i al parc de Sant Eloi. El públic s’escampa i se centrifuga des del carrer del Carme, que continua tenint riuades de gent que atén els off, monologuistes de la llengua, l’acrobàcia i l’empatia amb el públic. Ahir es va acabar FiraTàrrega 2017, que la direcció artística de Jordi Duran va voler dedicar a la participació. Hi ha hagut un devessall de propostes que tenien aquest fil que els agermanava. El repte serà com descobrir, l’any vinent, els canvis, ja que es dedica a l’espai urbà l’edició del 2018. Enguany, s’han utilitzat 23 espais i en propostes extraterrestres com ara la d’Eléctrico 28, Momentos estelares de la humanidad (era un veritable travelling de localitzacions!), Duran ja va tancant el seu segon mandat (l’únic que ha repetit, trencant la norma no escrita de fa molt temps) i té clar com girarà una ciutat que, des de fa més de tres dècades, si no construeix teatres ambiciosos sí que urbanitza pensant en la idoneïtat per fer-hi representacions (com va ser el cas de l’Hort del Barceloní). Tàrrega és l’escenari ideal.

Fa relativament poc que es va descobrir el bosc de Sant Eloi com un espai per construir itineraris d’espectacles conceptuals amb un element de natura que els afavorís. Dissabte, mentre es ponia el sol, per exemple, es va representar Ferida, un treball multidisciplinari fet amb artistes catalans i portuguesos que no es coneixien entre ells. l nexe va ser la memòria, que sovint deixa talls i hematomes als ciutadans. Les verticals de Quim Girón, el no text del no performer Pau Masaló (ànima d’Ignífuga) es van empeltar amb la dansa ritual i angoixant: si les artistes exercien el paper de víctimes, els homes eren els violents, atemptant contra un matalàs o amb una violència amenaçadora animal. Eren mirades, però, que mantenien la seva distància.

Insectrotròpics va entrar al cartell sembla que a darrera hora. Per això van presentar la nova versió del Bouazizi del 2013, ara sota el nom de The legend of burning man. El primer, el van presentar a la plaça dels Àlbers i amb un grup de veïns de la ciutat. Ara ho han fet amb un dispositiu per a més públic i amb més maduresa. Ja ningú recorda qui és Bouazizi, aquell home que es va prendre foc a la comissaria i que desembocaria en l’arrencada de la Primavera Àrab: des de Tunísia i fins a Síria (que encara no ha cicatritzat). És obligada la menció a La Veronal (ells també es destaparien a la plaça dels Àlbers). Ara tornaven ocupant l’espai de la nau de Cal Trepat. Una peça preciosista, novament sobre Pasolini, però que li falta més punxa; es limita a un diàleg intrigant, sense afegitons ni referències desvelables. La coreografia és, com sempre, molt afinada, que respon al “si és possible...” del coreògraf Marcos Morau. També sobta la música harmònica i que es descarti l’espai sonor, d’ambients obsessius.

Tàrrega té un desplegable enorme: des del projecte d’investigació artístic (La ferida) fins al vinculat a la ciutat (la instal·lació Experimentación psicobotànica; sobre el canal Segarra-Garrigues) i l’espectacle denúncia (evocant contra la violència de gènere, Diez contra Diez, o Aüc). També hi ha lloc per a peces familiars (sobretot arran de l’acord amb La Mostra d’Igualada de la Finestra Familiar, que l’any vinent, segurament, creixerà) al parc Ondara: Hathi dels de Centre de Titelles de Lleida, o Transhumància de Xip Xap. També hi ha l’acció més festiva, energètica (Conseqüències de Moveo), l’esbojarrament (28 momentos..., El mundo por montera de Rodrigo Cuevas o la festa sorpresa de Ningú no va als aniversaris a l’estiu) i la sensibilitat extrema dels muntatges contemplatius, que van a la pell, com ara l’urGENTestimar. Inabastable.

Sense voler comptar els espectadors dels gratuïts (perquè fa temps que aspiren a valoracions qualitatives i no quantitatives) s’han omplert en un 87% els espectacles de pagament: 13.500 entrades venudes. Tothom que anava a taquilla es lamentava que no en quedaven a la venda de cap espectacle. En el balanç d’ahir a la tarda també es va anunciar l’acord amb el Festival de Santiago Off de Xile perquè FiraTàrrega tingui una presència estratègica. Serà el primer cop que el festival català tindrà presència com a marca, tot convidant quatre projectes catalans: Ada Vilaró, La Industrial Teatrera, el col·lectiu Harinera i Joan Català i Roser Tutusaus.