Crítica
teatre
Des del sot
El director Iván Morales accedeix, per primer cop, a un espai per al gran públic. Els seus treballs (Sé de un lugar, Wasted) van néixer en la trinxera. Fins i tot el Jo mai del Lliure de Gràcia tenia una limitació d’aforament i de dates. Ara, en canvi, treballa per a un públic molt més ampli a la Villarroel. Ho fa amb un duel interpretatiu que promet (Pol López i Oriol Pla). I amb una obra que gasta un humor negre amb uns personatges desolats, perdedors, oblidats i marginals que, tot i les seves maldats, es fan estimar. La seva sortida de la trinxera busca agradar molt. I, potser amb aquesta necessitat d’atrapar molt públic, desequilibra el quadre.
McDonagh dona veu a un particular desenterramorts i li posa un company de pega. Podrien ser el díptic dels enterramorts de Hamlet que extreuen la calavera de Yorick. L’autor, però, els dota de més plecs. Per començar, la seva feina és alliberar el cementiri dels esquelets que ja fa set anys que es podreixen a terra. Ningú sap (ni pregunta oficialment) què fan dels esquelets. Mick Dow (Pol Lopez) és el titular d’aquesta feina ingrata que topa amb la peripècia d’haver de desenterrar el cos de la seva dona, morta, oficialment, en accident de cotxe. Martin Hanlon (Oriol Pla) és un jove desvagat i tan milhomes com poruc que l’haurà d’ajudar. L’obra vista, uns dies abans de l’estrena, planteja una topada perillosa entre els dos desenterramorts perquè l’excentricitat del jove aclapara la desolació de l’adult. McDonagh ha escrit uns personatges amb profunditat, dramàtics, que arrosseguen ombres i mentides i procuren sobreviure. La calavera... forma part d’una trilogia amb La reina de la bellesa de Leenane (Villarroel, 1998) i Lonesome west (Versus, 2012). Certament, hi ha el to nostàlgic d’un poblet perdut amb unes vides d’entranyables perdedors entre Maryjohnny (Marta Millà) i Mick (Pol López), però explotar massa el punt excèntric de Full monty fa un trist favor a poder escoltar el ressò dolorós que es projecta des del fons del sot.