Cultura
La dansa que vola
La primera producció del Pla d’Impuls a la Dansa farà una gira per dinou municipis de tota Catalunya
A ‘Many‘ i ‘L’estol’ hi actuen vuit ballarins i la gira pels municipis inclou accions per despertar nou públic
La gira, plaça a plaça: Mercat de les Flors, fins l’1 d’octubre; Teatre Principal d’Olot, 20 d’octubre; Teatre Fortuny de Reus, 21 d’octubre; Teatre Monumental de Mataró, 28 d’octubre; Teatre Kursaal de Manresa, 3 de novembre; Teatre L’Atlàntica de Vic, 4 de novembre; Teatre de la Llotja de Lleida, 10 de novembre; Atrium de Viladecans, 11 de novembre; T. Joventut de l’Hospitalet, 17 de novembre; T. Principal de Vilanova i G, 18 de novembre; Teatre Zorrilla de Badalona, 2 de desembre; T. Felip Pedrell de tortosa, 16 de desembre; Teatre-auditori de Sant Cugat, 20 de gener; Teatre Alegria de Terrassa, 21 de gener; Teatre Sagarra de Sta. Coloma, 26 de gener; T. Municipal de Girona, 9 de febrer; Teatre-auditori de Granollers, 11 de febrer; T. El Jardí de Figueres, 16 de febrer; T. Principal de Sabadell, 18 de febrer.
El Pla d’Impuls de la Dansa està responent a les expectatives. L’actual directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit, recordava ahir que el 1986 hi va haver una producció que va girar per una desena de poblacions. I que semblava irrepetible. Ahir es va presentar la primera producció (valorada en mig milió d’euros aproximadament) Many + Estol que farà una gira per dinou municipis. L’estrena és avui al Mercat de les Flors, on se’n faran quatre sessions.
Els divuit municipis implicats van participar, amb el Mercat i l’Associació de Professionals de la Dansa en la tria dels projectes. Van resultar premiats Roser López Espinosa (Estol) i Thomas Noone (Many). La coreògrafa insisteix en la seva voluntat d’imitar el funcionament de les aus migratòries, que només aconsegueixen arribar a la seva destinació si s’ajuden. Per la seva banda, Noone repesca una música de Phil Sheppherd (“a vegades pot expressar millor que el que volem dir els coreògrafs”) i construeix una coreografia nova. Les dues parts mostren una dansa contemporània diversa, que es complementa, celebra López Espinosa.
És una producció de gran format amb vuit ballarins (seleccionats també a través d’un càsting) i que ajuda a demostrar la versatilitat dels ballarins, que executen dues peces d’estils ben diferents. Molts dels teatres que s’hi han sumat fan algunes incursions en la dansa, però molt puntualment. No tenien oportunitat de presentar peces de gran format. Ara ho faran amb un cost de 6.000 euros. Cada actuació inclou també alguna actuació per apropar la dansa al públic, que decidirà el mateix equipament. Hi ha teatres que s’estrenen amb aquesta peça de gran format. De fet, aquesta va ser la pretensió de Margarit, ja pel 2013 va construir Capricis al Grec i, posteriorment, va voler fragmentar-lo a peces per dur-lo a sales de petit format. Només un exemple de la importància d’aquesta gira: Foot-ball, de Cesc Gelabert (que va fer temporada al TNC), va aconseguir atraure només una desena d’actuacions per Catalunya. Es palpa eufòria al sector.
