Liberpress premia l’humor “càustic i rebel” de ‘Kap’

Jaume Capdevila (Berga, 1974), més conegut com Kap, ninotaire i estudiós del dibuix d’humor, és el nou premi Liberpress, una distinció honorífica que concedix cada any l’associació gironina del mateix nom per tal de reconèixer persones i entitats que s’hagin distingit en la defensa dels drets humans, les llibertats i la solidaritat. L’advocat Carles McCragh, president de Liberpress, va qualificar-lo de “dibuixant càustic i rebel”, i va argumentar la concessió del premi, que aquest any es presenta amb el cartell d’un altre dibuixant, el veterà Andrés Vázquez de Sola, en “la seva obra amplíssima, provocadora, sàvia, profunda i plena d’un humor intel·ligent i refinat”.

Kap, que publica les seves vinyetes a La Vanguardia, El Mundo Deportivo i El Triangle, ha estat també reconegut per la seva labor teòrica i investigadora, que ha difós a través d’alguns llibres “imprescindibles” sobre les revistes satíriques del passat, com ara La Campana de Gràcia, Papitu, Cu-Cut! o L’Esquella de la Torratxa, i de les monografies dedicades a dibuixants com ara Muntañola, Tísner, Vázquez o Bagaria. Distingit també amb el premi Gat Perich, va comissariar una exposició sobre la seva trajectòria que es va poder veure al Col·legi de Periodistes de Girona el 2014. El dibuixant recollirà el guardó, consistent en una escultura de Pia Crozet, divendres de la setmana vinent, dia 6 d’octubre, durant la festa de lliurament a l’Auditori, durant la qual es concediran la resta de premis de la dinovena edició dels Liberpress en les nou categories més de què consta i els guanyadors de les quals –“tots ells, gent exemplar”, va assegurar McCragh– també es van donar a conèixer ahir.

D’aquesta manera, l’escriptor basc Bernardo Atxaga (Asteasu, Guipúscoa, 1951) recollirà el premi de literatura per una obra en la qual ha tractat “amb tendresa, valentia i tolerància temes com ara el terrorisme, la Guerra Civil i la vida del País Basc rural”. Pel que fa al premi de cinema, aquest any serà per al cineasta Paolo Bianchini, que en els darrers trenta anys s’ha consagrat al cinema social en defensa de la infància i l’adolescència marginades i que actualment treballa a les presons italianes per afavorir la reinserció dels joves. En l’apartat de cançó, ha estat distingida la cantautora grega Maria Farantouri, exiliada durant la dictadura dels coronels, que en la seva cançó de protesta “barreja amb contundència la denúncia amb la bellesa de la poesia”, com a intèrpret de Federico García Lorca, Pablo Neruda o Víctor Jara. Durant la festa de Liberpress, McCragh confia que cantarà algun dels seus temes, probablement acompanyada de Josep Tero, amb qui ja ha fet duet en altres ocasions.

El premi Camins serà per a Roser Rosés (Barcelona, 1926), que va formar part dels combois de criatures enviades a Rússia durant la Guerra Civil i que ha recollit el seu testimoni al llibre Trenes tallades, publicat per Cal·lígraf. El premi Catalunya serà per a dos col·lectius ben diferents: d’una banda, el grup contestatari Femen, fundat a Ucraïna per l’economista Anna Hutsol, les activistes del qual protesten despullades contra el fanatisme, el masclisme, l’explotació i l’ultraconservadorisme; de l’altra, el poble yazidita, víctima de la repressió i el genocidi per part del fanatisme d’Estat Islàmic i en nom del qual recollirà el premi Farida Abbas, que va ser segrestada com a esclava sexual. El premi Associació reconeix Pallassos sense Fronteres, una organització humanitària que, dirigida per Tortell Poltrona, ha internacionalitzat la seva vocació de “convertir el riure en una eina de combat i en un pal·liatiu enfront del sofriment”, i el Liverdpress honora “la tasca valenta, independent, perillosa i valuosíssima en la defensa del medi ambient” de Greenpeace. Finalment, el premi Memorial recordarà Salvador Puig Antich, just l’últim any que haurà estat oberta la presó Model, on va ser ajusticiat el 1974.

En plena reivindicació del dret a decidir amb vista al referèndum de diumenge, el president de la Diputació, Pere Vila, va felicitar-se que els premis Liberpress representin “la festa de la llibertat d’expressió”. A títol personal, Carles McCragh va assegurar que des del franquisme no assistia a una privació dels drets i les llibertats ciutadanes com la d’aquests darrers dies, i va concloure: “Mentre a Europa fa anys que la democràcia es referma, Espanya continua ancorada en l’autoritarisme.”