Cultura popular

Cultura i Patrimoni

La conquesta dels gegants

Més d’una trentena de colles geganteres i uns setanta gegants van prendre els carrers de Caldes de Malavella durant la 24a Vila Gegantera

Dos estudiants d’ESO fan ballar petits gegants amb la robòtica

Els de Caldes de Malavella són gairebé uns titans, o, en tot cas, segur que un gegant sí que ho són. Aquesta cap de setmana, s’hi ha celebrat la trobada gegantera que fa gairebé un quart de segle que manté viva una tradició que s’empelta, a més, amb aquest fascinant i mític món de la cultura tradicional i popular catalana

Ahir, la vila, realment, feia goig: unes trenta colles geganteres i més de setanta gegants i gegantons passejant-se pel poble. Però, a més, Vicenç Sánchez i Aniol Freixas, dos joves del grup Caldes Bot, van fer un pas en l’apassionant món casteller i el van portar al dels gegants robotitzats. Aquests dos estudiants d’ESO van fabricar unes plataformes amb una impressora 3D i amb aplicacions informàtiques i l’ajut de l’univers Lego League els van robotitzar. Així, en Claudi Calderí, l’Emília Quirina, la Malavella i el Suc de Bruc, d’una mida això sí molt portable, van evolucionar amb un fascinant ball geganter. D’aquí a fer un gegant al més pur estil Mazinger Z només hi va un pas. Ahir, de gegants, n’hi havia d’arreu, ja sigui de Roses o Sant Feliu de Guíxols, passant per Salt i els seus més que catòlics reis o la piteruda geganta de la Bisbal d’Empordà, la Rigoberta

Però l’essència d’aquesta impressionant trobada es manté intacta. Va ser per la festa major del 1988 quan es van estrenar nous gegants a Caldes. Van ser batejats l’11 de setembre amb el nom de Claudi Calderí, del llinatge dels Claudis i del Calderí –un símbol heràldic estretament lligat a Caldes de Malavella–, i Emília Quirina, de la família dels Quirins, un llinatge romà que ostentava l’autoritat municipal –o decurió– a la vila d’Aquis Voconis. A partir d’aquell any, es va constituir la colla gegantera de Caldes de Malavella i els gegants no van parar d’aparèixer: en Papirus, en Vinus, en Ducatus, l’Ursus, en Július i el cavall Titus. A més, s’han restaurat en Justinià, la Teodòsia i la gegantona Seclina. De fet, els de Caldes poden ells sols fer una gran trobada. Tots els actes d’aquest cap de setmana, l’encesa del monument a la Vila Gegantera, cercaviles, sopars i berenars de germanor, només van demostrar, una vegada més, el compromís de tota una població amb la preservació d’un bé tan i tan preuat i important com és la tradició feta cultura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor Mercè Vidal, referent en l’estudi del noucentisme

barcelona
Laia Arañó Vega
Historiadora i autora del llibre “El camp dels catalans”

“El govern a l’exili va voler concentrar els refugiats catalans en un únic camp”

Banyoles
societat

La biblioteca de Cassà de la Selva ja porta el nom de Maria Corominas

cassà de la selva
música

La cantant gironina Jost Jou debuta amb ‘MFQM’: més forta que mai

girona
poesia

Guillem Pérez: “El cor és el vehicle amb què avancen la lectura i la vida”

cadaqués
Cultura

Mor Eduard Lluís Muntada, la veu en català de Vyvyan, el punky d’‘Els joves’

societat

Lectura de poemes i dos concerts per Sant Jordi

santa coloma de farners
SALT

Una marató de contes i música per amenitzar la Diada de Sant Jordi

SALT
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA