La conquesta dels gegants

Els de Caldes de Malavella són gairebé uns titans, o, en tot cas, segur que un gegant sí que ho són. Aquesta cap de setmana, s’hi ha celebrat la trobada gegantera que fa gairebé un quart de segle que manté viva una tradició que s’empelta, a més, amb aquest fascinant i mític món de la cultura tradicional i popular catalana

Ahir, la vila, realment, feia goig: unes trenta colles geganteres i més de setanta gegants i gegantons passejant-se pel poble. Però, a més, Vicenç Sánchez i Aniol Freixas, dos joves del grup Caldes Bot, van fer un pas en l’apassionant món casteller i el van portar al dels gegants robotitzats. Aquests dos estudiants d’ESO van fabricar unes plataformes amb una impressora 3D i amb aplicacions informàtiques i l’ajut de l’univers Lego League els van robotitzar. Així, en Claudi Calderí, l’Emília Quirina, la Malavella i el Suc de Bruc, d’una mida això sí molt portable, van evolucionar amb un fascinant ball geganter. D’aquí a fer un gegant al més pur estil Mazinger Z només hi va un pas. Ahir, de gegants, n’hi havia d’arreu, ja sigui de Roses o Sant Feliu de Guíxols, passant per Salt i els seus més que catòlics reis o la piteruda geganta de la Bisbal d’Empordà, la Rigoberta

Però l’essència d’aquesta impressionant trobada es manté intacta. Va ser per la festa major del 1988 quan es van estrenar nous gegants a Caldes. Van ser batejats l’11 de setembre amb el nom de Claudi Calderí, del llinatge dels Claudis i del Calderí –un símbol heràldic estretament lligat a Caldes de Malavella–, i Emília Quirina, de la família dels Quirins, un llinatge romà que ostentava l’autoritat municipal –o decurió– a la vila d’Aquis Voconis. A partir d’aquell any, es va constituir la colla gegantera de Caldes de Malavella i els gegants no van parar d’aparèixer: en Papirus, en Vinus, en Ducatus, l’Ursus, en Július i el cavall Titus. A més, s’han restaurat en Justinià, la Teodòsia i la gegantona Seclina. De fet, els de Caldes poden ells sols fer una gran trobada. Tots els actes d’aquest cap de setmana, l’encesa del monument a la Vila Gegantera, cercaviles, sopars i berenars de germanor, només van demostrar, una vegada més, el compromís de tota una població amb la preservació d’un bé tan i tan preuat i important com és la tradició feta cultura.