“Per actuar necessitem un bar amb una barra”

Mentre estudiava tècnic d’educació infanti,l vaig fer unes classes de teatre musical en una escola de música de Lleida. Allà vaig intervenir en algun musical. M’agradava molt ser a l’escenari. Aleshores, a l’Aula de Teatre de Lleida em van fer unes proves, hi vaig entrar i hi vaig fer dos cursos d’art dramàtic. També he estudiat al conservatori de Lleida. Soc lleidatana i tots els meus estudis els he fet a Lleida.

Als estudis d’art dramàtic teníem una assignatura que es deia creació. Havíem que fer un projecte conjunt i, com que amb l’Eloi ens aveníem molt i, a més a més, teníem la idea del que volíem fer, vam decidir treballar junts en aquell projecte. Podem dir que la nostra col·laboració va ser l’inici del que després seria Vermut Teatre, que va sorgir d’aquestes classes.

Va ser l’estiu del 2014. Ja havíem acabat segon curs d’art dramàtic i l’Eloi i jo ens vam estar reunint durant l’estiu per veure què podíem fer amb les coses que ens interessaven. Un bon dia, tot fent un vermut a Lleida, vam decidir muntar una companyia teatral i, és clar, el nom va sortir del que estàvem fent, un vermut.

Som una companyia que tracta de parlar dels temes tabú o aquells que creíem que ho són, però els donem un toc amarg i intel·ligent. Un tema tabú que surt al nostre espectacle és la mort. I també el sexe és un tema de què parlem al públic mentre està fent una copa al bar, perquè les nostres actuacions són en bars i establiments del mateix estil.

No. La primera obra que estem fent és Un dit de llibertat, escrita pel dramaturg de Lleida Gabriel Solans i dirigida per Marc Angelet. S’hi parla de diferents tabús, entre què la mort. Vam estrenar-la al Cafè del Teatre de Lleida pels voltants de la festa major de setembre de l’any passat. I no la vam estrenar en un teatre perquè, com he dit abans, som una companyia que per actuar tan sols necessitem un bar que tingui barra, cadires i taules i un públic que, durant 55 minuts, mentre fa el vermut, atengui al que anem dient-li. De vegades, si ens ho demanen, també fem actuacions més curtes, d’un quart d’hora, en altres llocs, com ara congressos, conferències i escoles, però són actuacions molt puntuals.

Sí. Vam estar reunint-nos durant molt de temps per parlar de quins temes ens agradaria incloure en l’espectacle, dels personatges i del contingut. Va haver-hi un procés de creació i, una vegada escrit el text, ens vam tornar a reunir i van sortir els temes tabú, aquells de què ni nosaltres parlàvem. Van anar sortint al llarg de les converses en parlar entre tots tres. De vegades, en Gabriel proposava un tema, però si per a nosaltres no era tabú perquè en parlàvem normalment, li dèiem que no el posés al text que estàvem enllestint. El sexe, la mort i el canibalisme són temes que tracten els personatges de l’obra, que són una cambrera, interpretada per mi, i un client, que interpreta l’Eloi. A les vuit del vespre, fem el vermut en un bar i, a partir d’aquí, comença la nostra actuació.

Al bar on estem actuant un cop al mes fins al desembre, i si va bé fins al maig, la gent paga una entrada de set euros amb dret a consumició. Si demanem el que cobrem normalment, de vegades ens diuen que no i ens hem d’adaptar a les seves condicions. Es poden arribar a molts acords; en això som flexibles. Per sort, a nosaltres el vermut ens surt gratis gràcies a Miró de Reus, el nostre patrocinador.