Quan l’autoajuda té qualitat literària

Hi ha molts lectors a qui agrada el gènere de l’autoajuda. Per contra, n’hi ha que fugen de qualsevol text que pugui ser acusat d’autoajuda perquè solen ser d’un nivell literari baix, o d’un to poètic carrincló, o tenen uns plantejaments que, de tan bàsics, resulten ridículs, fins i tot insultants.

En el mercat, hi ha moltíssims textos d’autoajuda i en surten de nous constantment perquè alguns títols o autors tenen èxit. Comanegra té una col·lecció, sense nom, de llibres breus amb una temàtica concreta per a cada títol amb un fons d’autoajuda. N’hi ha d’autors catalans i de traduïts d’altres llengües. No sé com són els anteriors, però el dissetè, aquest Si tu m’escoltes. Quan posar-se al lloc de l’altre és la solució, de Coia Valls, posa per davant la intenció literària a l’autoajuda.

En John és un home jove, casat i amb una filla petita viu a la localitat nord-americana de Tulsa, l’any 1954. És aparentment feliç i té una feina còmoda en una empresa petroliera. Fins que uns companys que volen el seu lloc fan córrer que va flirtejar amb una menor i és acomiadat. Primer es pensa que aviat li sortirà una feina igual o millor, però no és el cas i acaba acceptant vendre la gran novetat, televisors en color, però de la manera més dura: a domicili. La seva dona, Mary, i una mena de curs de vendes l’empenyeran a un previsible final feliç.

Coia Valls ens ofereix una història amb un ritme, estil, psicologia de personatges, diàlegs, etcètera, que fa de molt bon llegir. Sembla la traducció d’una obra anglosaxona. Un text ideal per a un viatge d’un parell d’hores per anar a una... reunió de comercials.