Amb la vara ben greixada

El set magnífics van dei­xar durant unes hores la gran pan­ta­lla per con­ver­tir-se amb la que és una de les millors ban­des de música moderna actual: Trom­bone Shorty & Orle­ans Ave­nue. Van pre­sen­tar Parking Lot Symp­hony, el seu pri­mer àlbum amb la dis­cogràfica Blue Note, un segell que garan­teix una altíssima qua­li­tat jazzística en els tre­balls que publica. Aquest con­cert va ser un magnífic com­bi­nat fet amb jazz, blues, soul (picada d’ullet a James Brown), funk, hip-hop i el so incon­fu­si­ble de les tra­di­ci­o­nals brass bands de la New Orle­ans que va veure créixer el jove trom­bo­nista de 31 anys.

Un reguit­zell de segui­dors del poli­facètic artista, molts d’ells trom­bo­nis­tes i trom­pe­tis­tes de totes les edats, van gai­rebé omplir una Mirona, que aco­llia un dels con­certs més espe­rats d’aquest Tem­po­rada Alta 2017, diven­dres pas­sat.

El músic més mediàtic i espec­ta­cu­lar del plan­ter de la New Orle­ans del segle XXI és més que un dels millors trom­bo­nis­tes del moment. Durant el con­cert va fer vibrar el públic amb els solos i pinyols (popu­lar­ment notes molt agu­des) de trom­peta, diver­sos temes can­tats, diri­gint tant l’espec­ta­cle musi­cal com l’espec­ta­cle escènic, ballant i fent ballar els més ran­cis de la sala, perquè, encara que no t’agradi ballar, no en sàpigues o et faci ver­go­nya, la música cre­ada per Troy Andrews (Trom­bone Shorty) i tocada per ell mateix i els seus sis amics i millors músics, et fa moure sense parar. El públic va entrar en un estat hemorràgic de satis­facció durant gai­rebé dues hores de música sense inter­rup­ci­ons. Temes enllaçats, un rere l’altre, tot estava cal­cu­lat entre tema i tema, i els rols dels mem­bres de la banda esta­ven ator­gats i assi­mi­lats per cadas­cun d’ells, una colla d’amics que fa la sen­sació que no es volen fer grans, en el millor sen­tit de l’expressió. Nosal­tres ens ho vam pas­sar millor que mai, perquè els de dalt s’ho van pas­sar encara millor, que ja és dir.

Trom­bone Shorty, un músic poli­facètic, plu­riins­tru­men­tista, can­tant, ballarí, direc­tor musi­cal i escènic, esdevé el que entenc per­so­nal­ment com el nou model de músic del pre­sent i també el del futur. Obrint les por­tes a tots els estils musi­cals i a la gran diver­si­tat de face­tes que un artista, dins d’un esce­nari pot arri­bar a tro­bar-se.

Un músic amb totes les lle­tres que con­ti­nuarà sent durant molts i molts anys un dels refe­rents de l’escena mun­dial musi­cal, i un mirall per als joves músics del moment.

Thank you very much, Mr. Trom­bone Shorty, we love you!