Hipnòtic

La darrera proposta de La Virgueria, amb dramatúrgia de Pablo Ley, és hipnòtica. Hi ha una aridesa en la posada en escena que es reconforta amb un espai, un moviment i una música suggeridora, que insinua costures i permet volar més enllà del quadre de l’horror. Quan se surt del pati de butaques, els dibuixos del vestíbul de la Tallers miren d’una manera molt diferent el públic. Criden angoixats, des del silenci de la cartulina.

L’adaptació de Medusa és una combinació perfecta entre el dramaturg i la companyia (ja van compartir producció a Paisaje sin casas, el 2013). La producció (premi Quim Masó 2016) afronta una dramatúrgia a partir de la novel·la de Ricardo Menéndez Salmón. S’elabora des del negatiu: marcant el rastre dels que van conèixer aquest personatge insòlit i intenten entendre el seu dolor. És una narració a una veu compartida que se la van passant els diferents actors i que, puntualment, dialoga, però sense interpretació. És una mirada que demana molt de l’espectador però que es deixa seduir per les postals escèniques. Prohaska creu en l’art brut, però no en la ideologia. La Virgueria defensa el teatre de militància des de la poètica.