cultura

Territori

Negocis que passen de pares a fills, a ‘Gavarres’

El número 32 de la revista dedica un dossier de 49 pàgines a aquestes nissagues

El número 32 de la revista Gavarres (tardor-hivern) inclou un dossier de 49 pàgines titulat De pares a fills que, coordinat pel director de la publicació, Pitu Basart, presenta una vintena de “nissagues de confiters i de flequers, de fusters i d’espardenyers, d’hotelers i d’empresaris turístics, de metges, de tapers, de basters...” La revista, que ja és a la venda en quioscos i llibreries per 10 euros, dedica la resta de les seves 116 pàgines a altres continguts, com ara una conversa amb Josep M. Bosch, xarcuter de Campllong que es va especialitzar en la producció de la llangonissa i el fuet de qualitat, i un Retrat de família, sobre els Ferrer de Mont-ras. Els perfils d’aquest número tenen com a protagonistes Fina Surís, Dolors Capdeferro i Elena Joan, gallinaire al mercat de Palafrugell i mestressa de supermercat. Gavarres també proposa dues rutes A peu: de Salionç a Sant Feliu i de Sant Martí Vell al santuari dels Àngels.

Pel que fa al dossier De pares a fills, parla de com quatre generacions successives de la mateixa família han estat davant del varador de can Carré, al port de Sant Feliu de Guíxols, i de les famílies que han regentat el càmping Palamós i els hotels Rovira de Tossa i Cliper de Platja d’Aro des dels seus inicis. També hi apareixen diverses botigues familiars de llarga tradició en els seus respectius municipis, com ara la merceria Cal Boter, de Palamós; les centenàries pastisseries Serra, de Palafrugell; Batlle, de Torroella de Montgrí, i Nèctar, coneguda també a Cassà de la Selva com can Cristià o can Reverter. La nissaga sanitària dels Ponjoan, de Calonge, la farmàcia Saurí de Llagostera i la botiga gironina d’electrodomèstics, ferreteria i estris de cuina Coll, oberta el 1945, són altres exemples de llarga continuïtat en un ofici o negoci, sense oblidar tampoc Casa Pijaume, la sabateria i espardenyeria inaugurada el 1875 a la Rambla de Girona per Vicenç Pijaume i Soler, que continua oberta quatre generacions després gràcies al seu net, el recentment desaparegut Vicenç Pijaume i Juanola –a qui Joan Ribas dedica avui el seu article– i el fill d’aquest, Vicenç Pijaume i Sureda. Són només alguns dels protagonistes del dossier De pares a fills, que mostra “maneres de fer que venen de generacions passades i que es projecten amb decisió cap al futur”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.