Sembla que Espanya s’anima, pren la iniciativa i lidera la resposta on fins ara era tot silenci. D’una banda, l’emèrit s’ha posat a denunciar, i de l’altra, a rodalies, Renfe ha acomiadat un treballador que diuen que intoxicava. Això comença a rutllar. Després de milers de dies d’incidències, després de desenes de milers d’afectats i després de centenars de milers d’hores perdudes, han trobat algú a qui carregar el mort. Ni és cap ministre, ni és el president de res, ni és cap alt càrrec, ni cap càrrec de confiança. El manxaire de rodalies és un treballador que feia la revolta per lliure. Al carrer. I no es mouen només coses a rodalies. Del pou borbònic també puja aigua. El botxí fugitiu, que ara vol tornar com a víctima, va per la tercera demanda. Són cortines de fum? Funcionen amb dispositius de resposta retardada (molt retardada, per ser precisos)? Que l’emèrit es despengés tants anys després amb una demanda a Revilla com vèiem la setmana passada feia estrany, molt estrany. Que en pocs dies n’hi hagi afegit una a la seva amant Corina i una altra a l’exadvocat i extresorer Dante Canonica és de guió de Netflix en cooperació amb telenovel·la turca. Diu el fugitiu que els 65 milions de l’Aràbia Saudita els hi va fotre el tal Dante Canónica. S’han acabat aquí les demandes? No ho sabem. Juga per lliure, el bandarra gros, o són moviments orquestrals familiars? Hi ha res de veritat o algun pam de net en tot el que envolta el fugitiu?