Sense les dones no hi ha revolució

En les eleccions del 19 de novembre del 1933, el Bloc Obrer i Camperol (BOC) presenta dues dones: Maria Recasens per la circumscripció de Barcelona i Carme Martí Banqué per la de Girona. Era el primer cop que les dones podien votar, i Maria Recasens i Carme Martí Banqué van ser les úniques dones incloses en una candidatura. Carme Martí Banqué apareix al llibre Las militantes del POUM, de Cindy Coignard. La historiadora normanda i professora de la Universitat París VIII hi afegeix la professió de modista i militant del BOC –que el 1931 havia creat el grup femení amb la finalitat de l’emancipació de la dona–. Poques referències més hi ha a l’hemeroteca d’una dona que, com altres, estaven compromeses i actives políticament. Quina va ser la seva trajectòria vital i la seva participació i acció militant en el partit? I el seu pensament i ideari en un context esperançador i alliberador per a la dona com la Segona República? Aquest silenci és revelador, un cop més, de la invisibilitat de la dona en la història. I és el que, en certa manera, reivindica Cindy Coignard en aquesta anàlisi històrica sobre la contribució de les dones del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) en la dinàmica de transformació revolucionària viscuda durant la República i la Guerra Civil. A Las militantes del POUM es fa una radiografia d’unes dones emancipades en una societat patriarcal i conservadora. Les trobem a la rereguarda, escrivint articles a L’Espurna sobre la prostitució –“una bava de la societat burgesa”– i el sexe: “Abans d’alliberar-se del jou del burgès, ha de fer-ho del pare, del mascle... La dona aconseguirà la total emancipació el dia que faci vida sexual havent allunyat el perill de la concepció indesitjada.” Un Erasmus va portar, fa vuit anys, Cindy Coignard a Girona, on seduïda per la mestra i regidora Antònia Adroher va iniciar aquesta recerca que ara ha compilat en un llibre en què constata la “validesa actual dels ideals republicans”.