Cinc noves escultures d'una tacada

Així ho van explicar ahir els regidors José Magrazó i Empar Pont, que van detallar, amb la participació dels artistes, els projectes i els seus terminis d'instal·lació. Són obres d'estils dispars, que van des de la figuració de l'escultura Anna, de Mercè Bessó, al simbolisme de la proposta d'Ernest Altés passant pelconceptualisme de Constel·lació, la proposta d'Enric Pladevall. Precisament, seran les obres de Bessó i Pladevall les primeres que es col·locaran als carrers.

La primera se situarà al març a la plaça de Lluís Domènech i Montaner. És l'obra de la reusenca Mercè Bessó, una escultura de bronze d'1,85 metres d'altura que representa un nu femení. Al maig, els vianants podran contemplar a la rotonda de les avingudes de Pere el Cerimoniós i La Salle Constel·lació, obra amb què Enric Pladevall (Vic, 1951) pretén homenatjar el poeta Joan Vinyoli. Pladevall ha ideat una columna de 6 metres d'altura, «o tal vegada un gran arbre, un tronc d'un baobab metàl·lic amb les arrels mirant al cel», segons l'artista, que canviarà d'aspecte a la nit gràcies a la il·luminació interna. «A la columna hi haurà petites finestres, incisions i elements escultòrics que sobresortiran. Serà com una constel·lació d'elements urbans.»

Al juny, el veterà artista reusenc Ramon Ferran presentarà la seva tercera incursió en l'escultura pública de la ciutat, després de l'obra de la plaça de la Dona Treballadora i del monument dedicat a la sardana de l'avinguda dels Països Catalans. Al·legoria al llapis, la nova proposta de Ferran, està destinada probablement a crear controvèrsia o a no deixar ningú indiferent perquè proposa un conjunt monumental de llapis de colors de més 14 metres d'altura, que s'instal·larà a la rotonda que hi ha entre les avingudes de Pere el Cerimoniós i Sant Bernat Calbó. «Són llapis immensos de ferro i pintats de diversos colors. És un monument alegre i que vol ser un homenatge a la creativitat i a l'ensenyament», va explicar l'escultor. Després de l'estiu, entre els mesos de setembre i octubre, s'instal·larà a l'autovia de Bellissens, a l'altura de la funerària, el rellotge de sol escultòric dels valencians Joan Olivares i Rafael Amorós. I un mes després es col·locarà Crònica (Pere III el Cerimoniós), el conjunt amb què Ernest Altés (Vic, 1956) homenatjarà el rei Pere III: «Sempre vinculo l'obra amb el lloc on anirà. Per això, aprofitant el nom de l'avinguda, he volgut recordar Pere III, que va tenir una gran importància en la història de Catalunya.» El conjunt escultòric està carregat d'un fort simbolisme i proposa un bloc de granit d'un metre i mig d'altura que recordarà una torre de defensa, amb quatre merlets com a símbol de la senyera. El bloc es recolzarà damunt una superfície coberta de planxes de ferro «que fan referència a la gran activitat literària de Pere III».

Els cinc nou conjunts escultòrics ampliaran el llistat d'obres artístiques als carrers, places i rotondes de Reus. Llistat que té obres tan notables i destacades com Cos de llum, l'escultura de Jaume Plensa que hi ha a l'entrada de la biblioteca central Xavier Amorós; Nucli, de Salvador Juanpere, a la plaça dels Països Catalans, i Punt de fuga, de Rufino Mesa, al pavelló olímpic municipal, entre d'altres.