Obra de Francesc Fajula per a la Sagrada Família

L’escultor i arquitecte Francesc Fajula (Sant Joan de les Abadesses, 1945) ha creat el Sepulcre buit, un conjunt escultòric de més de 12 tones que li ha encarregat el Patronat de la Sagrada Família . Són quatre escultures de pedra, d’uns tres metres d’altura, que representen el moment en què les tres Maries visiten el sepulcre de Jesús i un àngel els anuncia que és buit perquè ha ressuscitat. Bona part del treball s’ha fet al seu taller de Sant Joan de les Abadesses, però actualment ja està finalitzant l’obra a l’espai de picapedrers del temple barceloní. Es tracta, segons el Patronat de la Sagrada Família, d’un “conjunt escultòric fonamental” per a la façana de la Passió, que connectarà amb la gran rosassa el·líptica de l’artista Joan Vila-Grau que representa la resurrecció. Està previst que les escultures s’instal·lin a partir del març.

En el conjunt escultòric de Fajula, al centre de l’escena hi ha la cova del sepulcre –que no es veu– i, al costat dret, l’àngel damunt la pedra rodona que tapava l’entrada. A més a més, situa Maria Magdalena al costat esquerre en un primer pla i, més enrere, les altres dues Maries –Maria de Cleofàs i Maria Salomé–, que conformen una sola peça, amb els pots d’ungüents a les mans.

Fajula afirma que aquesta és una escena que el va atraure pels contrastos que presenta. D’una banda, perquè tot gira al voltant d’una absència, la de Jesús ressuscitat, i, de l’altra, perquè té com a teló de fons la gran rosassa el·líptica. Sobre aquest últim element, Fajula detalla que va veure clar que l’espai central de la seva escultura havia de quedar lliure per mostrar la rosassa “sense interferències” i situar les escultures als costats. L’escultor ha treballat amb les noves tecnologies: l’últim model de guix, a escala 1/3, és el que s’ha escanejat en 3D i després s’ha tallat a la mida real a la pedra amb maquinària robòtica d’una empresa de Tarragona.

Aquest és el quart encàrrec que Fajula rep a la Sagrada Família. El primer va ser el crist que presideix l’altar major del presbiteri, el 2010, seguit d’una escultura de Santa Escolàstica a l’absis i quatre relleus circulars de temes eucarístics que coronen la cúpula de la sagristia de ponent.