Humor forjat

Independentment de la relectura que es pugui fer ara de la Transició política espanyola, hi ha una qüestió que el pas del temps ni ha desvirtuat ni ha diluït: el paper de l’humor com a arma de lluita contra la dictadura i en favor de la democràcia. Ho va ser des de publicacions com ara Muchas Gracias, El Papus, Por Favor, Hermano Lobo i El Jueves. En les tres últimes hi va col·laborar Antonio Fraguas, Forges (Madrid, 1942), que va morir ahir a la matinada d’un càncer de pàncrees.

Forges va ser un lluitador de llapis, i no només des de les revistes especialitzades. L’autor va ser un autèntic periodista crític amb el poder i també amb la societat espanyola més casolana. Va representar un arquetip d’espanyol d’edat mitjana masclista, gris i dropo: el seu típic –oh!, casualitat– Mariano.

Va col·laborar en la premsa diària fent acudits editorials: primer a Diario 16, després a El Mundo –en va ser un dels set membres fundadors– i el 1995 va passar a El País, on ahir signava un acudit en què un dels seus Marianos –que mai són del tot calbs perquè sempre conserven un cabell– deia: “Esto del año político flácido es irreparable.” I amb el seu característic afegitó reblava: “Recognes.” El llenguatge que utilitzava, amb un característic vocabulari de la seva invenció, li permetia dir paraules gruixudes sense que sonés irreverent. Un exercici que van haver de practicar els humoristes gràfics de la seva generació per combatre la censura.

Forges, tot i els vincles amb Catalunya –com molta de la progressia i intel·lectualitat espanyola– havia relliscat en tractar el procés de català. Concretament, el 27 de novembre. El pal d’una estelada perdia la rigidesa i un dels extrems feia treure un ull al portador de la bandera. Aquesta referència còmica tenia com a referent Roger Español, que va perdre la visió d’un ull a conseqüència de les càrregues policials de l’1 d’octubre. Això li va fer perdre la simpatia de Catalunya, tot i que sempre havia estat un personatge que s’havia mostrat a prop del país. Sovint deia amb orgull que el seu nom artístic era un homenatge a la seva àvia catalana. Per això va substituir el seu autèntic cognom Fraguas per la seva traducció catalana: Forges.

A Catalunya, l’any 2000 va rebre a Llançà el premi Gat Perich, creat per mantenir la memòria del gran humorista català Jaume Perich, que, juntament amb Forges, formen la gran generació de l’humor de la Transició. Perich, però, va fer un salt endavant. Tot i la seva mort el 1995, també el podríem considerar l’humorista del procés. Sovint els seus acudits són penjats a Twitter i responen fil per randa a qüestions d’actualitat.

Forges va ser un gran treballador en el món de la comunicació: va participar en ràdio i televisió i, a més dels seus acudits a la premsa, va fer diverses interpretacions satíriques de la història, com l’obra en fascicles col·leccionables: Los forrenta años, en què repassava la dictadura de Franco. O La historia de aquí, que, en el mateix format, feia un recorregut, des de l’edat de pedra a l’esdevenir dels pobles ibèrics.