Soledat planetària

Carlota Subirós torna a enfangar-se amb les pulsions d’Àngel Guimerà. Si fa dos anys va optar per una peça coneguda per tothom (Maria Rosa), ara ha optat per una de les peces més desconegudes de Guimerà. Des que es va estrenar, el 1904, no s’havia tornat a representar. Segons el director artístic del TNC, Xavier Albertí (que constata que cal indagar més en Guimerà i, per exemple, la influència amb Federico García Lorca), aquest autor va revolucionar el teatre europeu i és la gran referència a Catalunya. Ara, insisteix Subirós, cal mirar-lo amb l’òptica d’avui i s’hi descobreixen uns ressorts molt potents que incomoden. La peça s’estrena avui (el 8 de març no la representaran perquè la companyia es declara en vaga) a la Sala Petita. I es podrà veure fins el 8 d’abril. L’obra també farà gira per Teatres en Xarxa (15 d’abril, a Tordera; 22 d’abril, a Sant Andreu de la Barca; 4 de maig, a Barberà del Vallès; 6 de maig, a Sant Boi de llobregat; 20 d’abril, a Sant Joan Despí; 28 d’abril, a El Vendrell; i 5 de maig, a Llinars del vallès).

“El Sol, solet és una cançó molt trista”, deia Guimerà. En aquest sentit, l’actor Roger Casamajor admet que (tot i el títol aparentment infantil) hi ha un drama molt profund, un triangle amorós que porta implícita una violència quasi “addictiva” que busquen i que no poden evitar. La història presenta, en realitat, personatges solitaris, amb molt poca capacitat d’estimar sense fer mal. Guimerà introdueix un intrús (Jon, Javier Beltrán) en una família que viu en un hostal insalubre d’una mare (Gaetana, Mercè Arànega), dos germans (Bernabé, Ramon Pujol, i Hipòlit, Casamajor) i una neboda (Munda, Laura Aubert). En aquesta fonda també hi ha un personatge interessat en negocis foscos que malviu a l’hostal (el Sr. Querol, Oriol Genís). Carlota Subirós ha concentrat l’obra en els sis personatges cabdals i n’hi ha sumat dos que evoquen la llum i l’ombra (Laia Duran i Alba Pujol / Antònia Jaume). Aquest és el punt de vista, el focus, que remarca la intenció de la mirada contemporània. Subirós ha pres partit per la dona i ha enfocat el drama en la neboda (Laura Aubert). La directora admet que l’obra té instants difícils de sostenir avui, com ara quan els personatges es maltracten i es peguen. Aquesta Munda, explica Albertí, té molt de la Carmen que poc després imaginaria Georges Bizet, que tampoc va viure l’èxit d’aquesta òpera. Subirós volia arribar a l’univers Guimerà en aquesta segona entrada i ha percebut que, en realitat, era el mateix autor el que evidenciava una solitud planetària; ningú el va entendre. Va utilitzar el seu teatre per donar via a les seves pulsions sexuals reprimides, tal com es demostra en el llibre biogràfic d’Albert Mestres i Albertí: Guimerà: home símbol (Ed. 62). La directora celebra haver entrat en contacte amb Guimerà, tot i la seva trajectòria en la dramatúrgia internacional. Per Subirós, “Guimerà és el nostre autor comtemporani”.