“Som una comarca plena de patrimoni però desconegut”

Tot això va néixer d’una idea boja. Vaig par­ti­ci­par en l’equip d’experts –i vull posar experts entre come­tes perquè trobo que hi havia gent molt experta i que jo era el menys expert de tots– del pro­jecte Anoia Terra de Cas­tells. Ens vam ado­nar que teníem un patri­moni impor­tant que no s’havia explo­tat, que són els cas­tells. I a mesura que avançava el pro­jecte, ens vam ado­nar que teníem unes històries potents, un patri­moni iden­ti­fi­cat, però si volíem pro­mo­ci­o­nar-lo havíem de fer alguna cosa perquè la gent el conegués. Se’ns va ocórrer ofe­rir un ser­vei de visi­tes guia­des.

Sí, vam començar un equip de qua­tre o cinc per­so­nes el 2015. D’aquest equip, dues per­so­nes ens vam tirar a la pis­cina i vam començar amb el tema dels cas­tells. Però també vam veure que tenim un patri­moni religiós bru­tal, palaus, jaci­ments arqueològics, cases senyo­ri­als, patri­moni natu­ral... I no par­lem del patri­moni indus­trial! Per sort som una comarca plena de patri­moni, però un patri­moni des­co­ne­gut i no ense­nyat. La pri­mera feina que ens van encar­re­gar va ser el cen­tre d’inter­pre­tació del patri­moni religiós de la comarca de l’Anoia, Art Eccle­sia. És una cosa peti­teta però interes­sant perquè és impres­cin­di­ble per començar a conèixer el patri­moni religiós de la comarca. És a Segur, un nucli de Veci­ana.

Sobre­tot visi­tes guia­des ente­nent que això del turisme no ens ha de bene­fi­ciar a nosal­tres com a empresa sinó que ha de ser un bene­fici col·lec­tiu. Fem una tasca de soci­a­bi­lit­zació d’un patri­moni que tenim. En defi­ni­tiva, fem cul­tura. També ofe­rim unes experiències com­ple­tes. No només la visita, sinó també la pos­si­bi­li­tat de fer un àpat a dins o prop del patri­moni, llocs on per­noc­tar... Un con­junt. Cal dir que som his­to­ri­a­dors i, per tant, el pri­mer que ofe­rim és conei­xe­ment. A par­tir d’aquí, hi ha un ven­tall de pos­si­bi­li­tats. Fem visi­tes per exem­ple al cas­tell de Mont­bui, tenim les visi­tes al Tous medi­e­val, a la Lla­cuna emmu­ra­llada. Vam redes­co­brir el palau dels com­tes de Pla­sen­cia o un altre cas­tell que és molt potent, tot i que quan hi arri­bes et pre­gun­tes on és, que és el d’Òdena. Espe­rem aquest any incor­po­rar algun ele­ment més.

El patri­moni no és només un ganxo que fun­ci­ona, i molt. La nos­tra soci­e­tat valora la cul­tura, la història i el patri­moni. Ho valora però ho des­co­neix molt. Ens agrada conèixer-ho, però si pot ser gra­tis millor. I les coses gra­tis no solen fun­ci­o­nar, perquè no s’aca­ben de valo­rar. A la comarca ens hem tro­bat que durant molts anys s’ha ges­ti­o­nat a títol volun­tari, fent el que es pot. Hi ha una altra cosa, que és que es menys­va­lora. És l’efecte Sagrada Família. Ja hi pujaré, ja hi pujaré, i no hi aca­bes de pujar mai. Lla­vors el patri­moni acaba obli­dat i aban­do­nat. Passa també que pro­pi­e­ta­ris d’ele­ments patri­mo­ni­als des­co­nei­xen la història del lloc i el bene­fici que en poden treure.

El poten­cial és molt bèstia. Som uns dels ter­ri­to­ris amb més cas­tells de Cata­lu­nya. No tots tenen el mateix estat de con­ser­vació. Però no només els cas­tells, sinó el poten­cial del patri­moni religiós. Podem fer un recor­re­gut per la història de l’art recor­rent esglésies de la comarca. No totes tenen ele­vat valor patri­mo­nial, però tri­ant-les bé són molt atrac­ti­ves.

Ens tro­bem casos de tot. El Con­sell Comar­cal de l’Anoia està apos­tant molt fort pel turisme. Es veu que és una opció impor­tant i que podria ser la pri­mera indústria de la comarca. Als ajun­ta­ments, tenim de tot. Tenim ajun­ta­ments com els de Veci­ana i Sant Martí de Tous que hi apos­ten molt fort. D’altres més tebis i ajun­ta­ments que no hi apos­ten. Ho inten­tem suplir des del sec­tor pri­vat. Un cas para­digmàtic és Igua­lada, que des del meu punt de vista fa pals de cec en l’àmbit turístic.

Sí, sobta la xifra. Són per­so­nes que han vin­gut a conèixer la comarca a través nos­tre. Sobre­tot són gent de la comarca, de la província de Bar­ce­lona i de la resta del país. També hi ha algun bolet de per­so­nes que han vin­gut d’Ale­ma­nya o la Gran Bre­ta­nya. Això va crei­xent perquè aquest any en alguns casos estem mul­ti­pli­cant per cinc. Ara, l’any que ve, si ho man­te­nim, jo ja estaré con­tent.

Sí, sí. En un pri­mer moment ens ho vam plan­te­jar com un més a més. Jo era tre­ba­lla­dor públic, em vaig embar­car en aquesta història i durant un temps ho vaig anar com­bi­nant. Però cada cop em dema­nava més impli­cació i vaig deci­dir que m’hi dedi­ca­ria al cent per cent. Dona per sobre­viure, que ja és molt en aquests dies.