Patrimoni cultural
Muralles reforçades
Ullastret començarà les obres de restauració de les muralles de la ciutat ibèrica a la tardor, ara que s’ha aprovat la licitació d’obres corresponent d’un milió d’euros
Les obres són per evitar la degradació i fer més visitable el recorregut de la muralla
Les muralles van ser durant segles el gran sistema defensiu del poblat ibèric del puig de Sant Andreu d’Ullastret. Situat en un turó estratègic del Baix Empordà, la capital territorial dels indigets –l’assentament més gran de Catalunya–, va ser ocupat i defensat des del segle VI aC fins a principis del segle II aC. Les restes de la ciutat, que va aguantar els envits de forces enemigues i va resistir els conflictes de la Segona Guerra Púnica, estan per sort en molt bon estat de conservació, en part gràcies al fet que l’abandonament del poblat, tot i ser forçat pels romans, sembla que es va dur a terme de forma pacífica, i no va ser destruït.
Malauradament, en l’actualitat, el sistema fortificat no passa el millor moment i experimenta un procés de deteriorament que fa temps que es vol resoldre. Un pas ferm per fer-ho és l’anunci públic de la licitació de les obres de restauració de les muralles a càrrec d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, amb un pressupost total d’1.076.686 euros (sense IVA, provinent de l’1,5% cultural de Foment). Un projecte que té l’informe favorable de la comissió de Patrimoni Cultural de Girona i que, segons fonts de la Generalitat, pretén garantir l’estabilitat de tots els elements constructius de la muralla i “evitar-ne la degradació”.
Aquesta intervenció, lògicament, ha estat molt ben rebuda pel Museu d’Arqueologia d’Ullastret perquè també ha de permetre millorar la visualització i comprensió històrica de la muralla en el context d’aquest conjunt defensiu de l’època ibèrica integrat per muralla i fossat.
Està previst que les obres comencin a la tardor i que durin divuit mesos. El director tècnic del MAC-Ullastret, Gabriel de Prado, ha remarcat que intentaran “minimitzar les molèsties que aquests treballs puguin ocasionar als visitants”. Per la seva banda, la cap del servei de Patrimoni Arquitectònic, Elena Belart, hi afegeix que, paral·lelament a aquest procés de restauració que ha de potenciar aquest aspecte del jaciment –les muralles–, s’haurà de veure què es fa més endavant amb les prospeccions del fossat, “que estan donant tant de si” –sense anar gaire lluny, es va trobar una peça excepcional, un objecte de plom amb una inscripció ibèrica, com ja es va publicar– i que, com avança, “atorguen una altra dimensió al conjunt arqueològic”.
Passat, però també molt futur.
