cultura

Novel·la

Òscar Montferrer

Records descrits

L’Àfrica és, encara ara, el con­ti­nent obli­dat: víctima inno­cent de la seva riquesa, el seu segle XX ha estat tràgic com a con­seqüència de l’impacte dels dife­rents colo­ni­a­lis­mes que l’han tor­tu­rada amb fron­te­res impo­sa­des, repressió de les cul­tu­res i extracció abu­siva dels seus recur­sos natu­rals.

Mà d’obra barata des dels temps de l’escla­visme, els seus habi­tants no han tin­gut gai­res opor­tu­ni­tats de fer sen­tir la seva veu i les seves històries no han meres­cut gaire atenció tret que hagin estat cosi­des a la fam i a la guerra.

La Sud-àfrica dels boers i l’apart­heid és, pot­ser, el nom que ve al cap amb més freqüència i que entela mol­tes altres injustícies. El temps, però, juga a favor dels opri­mits que mal­den per recu­pe­rar la dig­ni­tat i acon­se­guei­xen recu­pe­rar i fer sen­tir la seva veu.

Ngugi wa Thi­ong’o no és un nou­vin­gut en l’empresa con­junta que denun­cia tot el que no s’ha fet gens bé al con­ti­nent africà. Asso­ci­ada a la seva can­di­da­tura al premi Nobel, la seva obra pro­posa, entre d’altres objec­tius, la recu­pe­ració de la memòria d’un poble, el kenyata, a través de la revisió de la seva experiència vital per­so­nal.

A la casa de l’intèrpret forma part del seguit de memòries que Thi­ong’o du a la llum per fixar uns fets vis­cuts per la col·lec­ti­vi­tat de què, a la seva terra natal, va for­mar part activa.

El període que cobreix aquesta pro­posta té com a referència l’Alli­ance High School, l’ins­ti­tut que obre la porta a Thi­ong’o a l’anada a la Uni­ver­si­tat i que l’obliga a dei­xar enrere el seu entorn físic i emo­ci­o­nal imme­diat: casa, pai­sat­ges, família, amics...

La redacció d’A la casa de l’intèrpret és sòbria, espar­tana, quasi telegràfica. És una acta de l’ado­lescència d’un nadiu africà que ha de viure segons les nor­mes i les impo­si­ci­ons d’una cul­tura, l’anglesa, que és llu­nyana en la geo­gra­fia i en la rea­lit­zació.

Aquesta tria a l’hora de nar­rar, aquest esque­ma­tisme, demana, gai­rebé exi­geix, la com­pli­ci­tat de qui lle­geix Thi­ong’o: l’autor exposa fets i anota, en alguns casos, els efec­tes que van tenir en la seva per­sona, però no s’esplaia en les expli­ca­ci­ons ni cau en la temp­tació de rein­ter­pre­tar els moments de l’ado­lescència en funció del que li ha apor­tat la madu­resa.

Així, A la casa de l’intèrpret esdevé una expo­sició rao­na­ble­ment freda i objec­tiva que cal voler enten­dre i que gua­nya potència a mesura que qui la lle­geix deixa de banda la iden­ti­tat per­so­nal i per­met que les vivències de l’autor res­so­nin en el cap a la recerca de reac­ci­ons i res­pos­tes.

Més agres que no pas dolços, els fets que es rela­ten són la denúncia d’una injustícia extrema vis­cuda des d’una innocència man­cada d’odi i res­sen­ti­ment que tras­pua vita­li­tat, opti­misme i bona volun­tat. Que A la casa de l’intèrpret no sigui una eina per pas­sar comp­tes amb un pas­sat inde­sit­jat atorga un valor espe­cial a la recu­pe­ració de la memòria d’un poble colo­nit­zat.

A la casa de l’intèrpret
Ngugi wa Thiong’o
Traducció: Josefina Caball Editorial: Raig Verd Barcelona, 2017 Pàgines: 254 Preu:21,90 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.