Fonamental

A la fotografia que ens ha cedit Magí Sunyer podem veure Maria Aurèlia Capmany –que avui protagonitza el suplement– i el seu company, Jaume Vidal Alcover, amb un whisky característic. Tots dos van ser col·laboradors del diari durant èpoques i figures fonamentals de la literatura catalana. Mentre el Jaume era un erudit, la Maria Aurèlia va representar un estímul per a tots els que la vam conèixer. Era una persona dúctil i alhora amb caràcter, tendra i eficaç, que vivia en un món d’homes i sabia posar-los ferms. Va aconseguir, fins i tot, mantenir el partit socialista en equilibri en moments també difícils, més difícils que els actuals, en la sortida de la dictadura. El partit desdibuixat i desballestat actual necessitaria figures com la Maria Aurèlia, que no era precisament una líder sinó una treballadora incansable. Li hem volgut retre un homenatge més enllà de la plaga de centenaris d’escriptors en aquest any dels anys dels aniversaris. La Maria Aurèlia va estar vinculada a moltes disciplines i va viure immersa en la cultura des del cau familiar a la Rambla de Barcelona. M’agrada recordar-la a la Virreina o a Tarragona, sempre encomanant energia, mai victimista, ni quan el càncer la venir a buscar. Alguns miserables l’han volgut qüestionar, però la Maria Aurèlia era única, un far.

Maria Aurèlia Capmany era única, un far