Els Òscars, a la sala de casaments

Els Òscars, Andreu i Dalmau, fa temps que són parella artística i no havien sentit fins ara la necessitat de contraure matrimoni però van anunciar-ho aquest divendres a l’escenari del Lotus Blau, al Balneari Termes Orion de Santa Coloma de Farners: ho van fer davant d’una sala plena de taules circulars que realment feien la sensació que allò havia de ser un gran banquet de casament. Ràpidament, però, els Òscars van aclarir que aquella unió no havia estat ni seria consumada, i que el sopar seria menys avorrit i més irreverent que un àpat de casament. En aquesta sessió dels sopars espectacle del Festimams 2018, els Òscars jugaven amb avantatge: venien amb el rètol d’“entrades exhaurides” penjat des de feia dies, i no venien sols. Portaven l’Angelines (la dona cuqui), en Jep Cabestany (el fatxa nostrat), en Mohamed Jordi (el català d’origen magrebí i independentista), en Jean-Paul Desgrava (el becari) i més personatges del programa de ràdio La competència. Com que una de les característiques del guió del Festimams és que no hi ha cap guió i que els convidats improvisen força, als Òscars allò els anava com un guant. Entre entrants i plat principal van explicar els seus inicis professionals, el passat compartit d’estudiants de comunicació audiovisual, els treballs de guionistes de programes com ara Crackòvia i Polònia i les batalletes per valorar qui queda més maco a la televisió: si el Dalmau del Gran dictat o l’Andreu de l’Està passant. Dels estudis de comunicació audiovisual no va quedar clar què se n’han quedat. “Són estudis –va dir un Òscar– en què cal veure pel·lícules molt llargues, en blanc i negre i molt avorrides.” El cas és que amb aquest bagatge van coincidir a dir que la seva pel·lícula preferida és Aterriza como puedas. (En canvi van discrepar per la segona entre Loca Academia de Policia I i II.) De la televisió, els Òscars van concloure que, quan un d’ells dos fa un programa, un és “l’Òscar” i el company és relegat al paper de “l’altre”, es digui Andreu o Dalmau. S’han acostumat que els confonguin. Coses pitjors passen perquè a l’Òscar Andreu li van demanar un autògraf sobre una foto del Màgic Andreu. Entre els Òscars i el vi Xitxarel·lo (patrocinador del festival), ja s’havia trencat el gel a les taules (fins i tot a les d’aquells que els havia tocat gent de Vic o Arbúcies, que eren majoria), i va córrer el micro entre el públic per fer preguntes. Amb les no-respostes dels Òscars és on es va fer més evident la seva capacitat d’improvisació i d’aixecar rialles. “No sé quina era la pregunta però espero no haver-la contestat” seria un bon resum.

Divendres cinc polítics catalans més havien ingressat a la presó i la vetllada havia començat amb Fel Faixedas, promotor del Festimams, demanant un aplaudiment per a ells que va posar dempeus la sala. No es va aclarir si existeix l’humor català, però els Òscars van recalcar que a Catalunya “hi ha una llarga tradició de no poder dir les coses”, de “dir les coses sense que semblin dites”, i ells saben fer-ho per posar-se el públic a la butxaca. Dijous, 29 de març, es tancarà el Festimams 2018 amb en Peyu com a últim convidat.