Lletres

Mor Paco Camarasa

El popular llibreter, especialitzat en novel·la negra i criminal, i creador de BCNegra, va morir ahir a Barcelona

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà a les dotze del migdia, al tanatori de les Corts

Era una notícia pre­vi­si­ble, però no per això menys dolo­rosa. Des que li van detec­tar un càncer espe­ci­al­ment agres­siu fa un any i mig, quan tot just començava a tas­tar els pla­ers de la jubi­lació, que Paco Cama­rasa ha vis­cut una mena de pròrroga vital. Pot­ser més llarga del que la diagnosi per­me­tia pen­sar, però cru­el­ment insu­fi­ci­ent. Per a ell i per als molts que el vam conèixer i, per tant, esti­mar.

Una de les situ­a­ci­ons com­pli­ca­des en això del peri­o­disme és escriure en calent de fets o de per­so­nes amb què t’impli­ques emo­ci­o­nal­ment. Així que abans de repas­sar el seu recor­re­gut vital i el lle­gat que ens ha dei­xat la figura de Paco Cama­rasa, trans­criuré que n’ha dit, d’ell, Andreu Martín, amic íntim seu des de fa molts anys i autor reco­ne­gut: “El Paco va ser l’esti­mat lli­bre­ter de lli­bre­ters i una de les per­so­nes més hon­ra­des i gene­ro­ses que he cone­gut. El món, aquest món indi­fe­rent que con­ti­nuarà rodant amb totes les seves misèries, serà una mica més lleig i més des­a­gra­da­ble a par­tir d’ara.”

Car­los Zanón, també amic i autor de gènere negre i actual comis­sari de BCNe­gra, opina que “el seu entu­si­asme va ser com una bate­ria elèctrica que va con­nec­tar els cables dels lec­tors, autors i fins i tot de l’admi­nis­tració. Negre y Cri­mi­nal va ser la terra pro­mesa dels afi­ci­o­nats a un gènere que Paco Cama­rasa va fer gran al nos­tre país.” Pre­ci­sa­ment la set­mana pas­sada Zanón va enviar a Cama­rasa un frag­ment de la novel·la amb què recu­pe­rarà els casos de Pepe Car­valho i en què inclou una apa­rició del lli­bre­ter.

I final­ment, entre les dese­nes de piu­la­des en record del lli­bre­ter, la de l’alcal­dessa Ada Colau: “Avui Bar­ce­lona està de dol, i és més BCNe­gra que mai. Ens ha dei­xat el nos­tre comis­sari més esti­mat, l’amic Paco Cama­rasa. Lle­gi­rem, brin­da­rem amb vi i men­ja­rem mus­clos pen­sant en tu. Que la terra et sigui lleu, Paco.” Colau, el 21 de novem­bre pas­sat, va lliu­rar a Cama­rasa la meda­lla d’or al Mèrit Cul­tu­ral de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Un acte en què, tot i els pro­ble­mes de salut, estava eufòric i va rega­lar a dis­creció abraçades, petons i el seu som­riure espur­ne­jant.

I ara ja toca fer un resum de la seva vida, que mai s’acos­tarà a la mag­ni­tud del que una per­sona de 68 anys ha fet, ni Paco Cama­rasa ni ningú. Va néixer a València el 1950 – va viure a Bar­ce­lona des del 1988–, es va lli­cen­ciar en econòmiques, va mili­tar al PCE i va llui­tar con­tra el fran­quisme. Lec­tor voraç, decla­rava: “No soc un intel·lec­tual, ni un cre­a­dor. Soc un divul­ga­dor, un agi­ta­dor, un pres­crip­tor; un lli­bre­ter.”

El 2002 va obrir la mítica lli­bre­ria Negra y Cri­mi­nal, a la Bar­ce­lo­neta, amb Montse Clavé, la seva com­pa­nya durant tota la vida. NyC era un avió que volava amb dos motors i una sola des­ti­nació. Durant uns anys va ser l’única espe­ci­a­lit­zada en el gènere de tot Europa. L’octu­bre del 2015, però, la van tan­car, en part per jubi­lar-se, en part perquè econòmica­ment ja no era sos­te­ni­ble. Cama­rasa va viure amb els lli­bres –per desgràcia, no prou dels lli­bres–, els esti­mava i després d’anys de tenir el pro­jecte damunt la taula va escriure i publi­car San­gre en los estan­tes (Des­tino), una bar­reja d’assaig, de diari de l’experiència, de manual de lli­bre­ter, d’enci­clopèdia de la novel·la policíaca i negra amb els dife­rents estils, els grans autors, els millors títols i mil anècdo­tes.

Més enllà de les anècdo­tes que els molts que el vam conèixer recor­da­rem en la inti­mi­tat, més enllà dels par­ti­ci­pants en els múlti­ples clubs de lec­tura que conduïa i dels milers de lec­tors que es van dei­xar acon­se­llar per ell, Cama­rasa també serà recor­dat amb tinta inde­le­ble com el cre­a­dor del fes­ti­val BCNe­gra. Enta­ba­nant a uns i altres i amb l’ener­gia de l’entu­si­asme a què fa referència Zanón, el que va començar com un home­natge pun­tual a Manolo Vázquez Mon­talbán s’ha con­ver­tit en un dels grans fes­ti­vals del gènere a Europa.

Demà a les 12 h se cele­brarà al tana­tori de les Corts la cerimònia de comiat. Adeu, Paco, gràcies per haver vin­gut i per ser com et recor­da­rem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.