“S’ha de venir més d’un dia perquè la sensació és que et perds”

El Festimatge fa tretze anys i n’estem molt contents. Va ser un encert ajuntar el trofeu Torretes de fotografia i de curtmetratges i la secció de 9,5. Tenim una llarga tradició amb molta feina al darrere.

Amb les noves tecnologies i amb internet tenim més facilitat per arribar i que ens visitin. Tenim professionals de 70 països diferents i vam rebre 6.171 imatges que el jurat ha seleccionat. A tots els participants se’ls envia el catàleg de l’exposició, considerat entre els deu millors d’Europa i visat per l’associació americana de fotografia. Si tens la sort o en saps prou fa currículum.

Sí, ha guanyat el fotògraf del País Basc Miguel Cabezas, que aquest divendres rebrà el trofeu i el premi, dotat amb mil euros.

La gent ha de venir més d’un dia perquè pots tenir la sensació que et perds. Aquest any tenim moltes idees noves i sorprenents. La gràcia és veure moltes exposicions a la vegada.

Això no es fa enlloc. Hi ha molta gent que fa curts i mai seran projectats. Tenim cada cop més participació estrangera i és interessant veure les noves tendències. Veiem que és fàcil fer curts tristos i durs, però costa més d’alegres i que facin riure.

Van venir els Churrasqueros per ensenyar com experimenten amb el foc i capturen les imatges. Són tècniques innovadores, però també vam fer un taller de revelat amb cubetes com les d’abans. S’han de mantenir el màxim de tècniques, portant gent especialitzada.

La fotografia no s’acaba mai i el Festimatge també es renova. Hi ha qui ha vingut més d’un cop a exposar però li demanem obra nova.

La primera setmana ja eren més de 2.000 persones, però no podem calcular-ho mai. Ha crescut molt en tretze anys i abans calia trucar i ara la gent ja et demana venir i alguns de l’altra punta del món. Mentre ho puguem assumir anem bé, ni s’improvisa ni morirem d’èxit.

Ara tothom és bo i fa exposicions, però s’ha de garbellar. Tothom s’atreveix a crear i està molt bé, però s’han de tenir en compte un seguit de coses.

Sí, és clar. A vegades anem a buscar nosaltres el que ens interessa o ens arriba obra molt similar de dos autors que per exemple fan retrats i en guardem un d’ells per venir un altre any. El visitant valora la varietat.

Hi ha gent que viu de la fotografia i calellencs voltant pel món fent bones imatges. És qüestió d’espavilar-te, perquè això és art i és complicat perquè a dalt de tot només hi arriben uns quants.

Cada any en fem i tenim resposta. A més tenim l’acord amb l’Institut Euclides, que ofereix el batxillerat artístic, perquè els alumnes de primer i segon curs exposin al Festimatge el que estan fent a classe de fotografia. Això fa que al que li agrada s’engresqui i potser d’aquí a uns anys serà un dels artistes convidats. Anem fent planter.

És una feina engrescadora que fem tot un equip durant l’any. El problema, com d’altres entitats, és que ens costa que la gent jove ens segueixi a l’organització. Som uns 250 socis, però al capdavant una cinquantena que ens movem.

Ens quedem la palla de moltes imatges que fem d’entitats i donem les còpies del gra al Museu Arxiu. Durant l’any fem un concurs de fotografia entre nosaltres que després serveix per guarnir els aparadors dels comerços coincidint amb el Festimatge. Fa uns anys vam fer un monogràfic sobre Calella coincidint amb l’Aplec de la Sardana i tenim el concurs de fotografia que es fa per la fira.

Per nosaltres potser no, però veus com hi ha gent que ve de fora buscant coses i troba racons que et sorprenen. L’ull exterior sempre veu més enllà perquè el nostre hi està acostumat i tot ens sembla evident.

Sí, la porto amunt i avall.