Dausà, ànima lliure

“Ens agrada començar amb la cançó que dona nom al disc, perquè és una declaració d’intencions, i amb ella us animem a trencar amb allò que no ens deixa ser lliures”, va manifestar Joan Dausà només començar el concert que va oferir dilluns a les escales de la catedral de Girona i que va servir per tancar la sisena edició del festival Strenes. Un concert que havia aixecat molta expectació –recordem que es van esgotar les 900 entrades en tan sols 15 hores– i amb el qual el músic de Sant Feliu de Llobregat venia a presentar el seu tercer treball, Ara som gegants.

I si no és fàcil pujar a l’escenari a cantar les deu noves cançons, encara menys és fer-ho amb una formació renovada amb la qual et conviden a explorar noves percepcions musicals i terrenys sonors fins ara desconeguts en les seves gires anteriors. Un gir a priori radical, però que en el cas de Joan Dausà –de qui cap concert que li hem escoltat és igual– només fa que sumar en riquesa de registres: que si assegut al piano, ara al centre de l’escenari amb la guitarra acústica, sols la veu... i ara acompanyat per percussions, cellos i teclats hipnòtics. Ni les versions de temes coneguts, com Truca’m, Quan tothom dorm, Reis del món o Jo mai mai sonen igual. I nosaltres que ho aplaudim.

Per als “no iniciats” ja va advertir amb la seva habitual simpatia que “són cançons tristes, però amb cachondeíto”. Una veritat a mitges, perquè si amb Nàufrags et commou, amb Diria que eres tu ens regala un altre dels seus relats sentimentals amb els quals tothom es pot sentir identificat. I no només això, s’atreveix a fer lectures transcendentals sobre la vida i el més enllà amb temes com Quan tot és cert, tractar amb sensibilitat la malaltia de l’Alzheimer a Obriu-me el cap o fer-nos vibrar amb Tanca els ulls, No vull anar a dormir i La gran eufòria, amb la qual clou ara els concerts.

Un dels moments més emotius de la nit va ser quan va interpretar No pots tancar-nos a tots, cançó que ja ha anunciat que tocarà durant aquesta gira “fins que no quedi cap pres polític a la presó”. Sort que tenim ànimes lliures com tu, Dausà.