cIÈNCIA
dAVID bUENO I tORRENS
Dades
L’allau de dades que generem cada dia és immens, fins arribar al paroxisme del Gran Germà que ha començat a funcionar a la Xina per premiar els bons ciutadans. Les dades són simple informació i basteixen el que s’ha anomenat societat de la informació. Treure’n profit per millorar la societat i la vida de les persones, i les condicions planetàries, seria un pas més, el de la societat del coneixement. Aquest mes us vull suggerir dos llibres que parlen de dades i coneixement. El primer, de dades meteorològiques extremes a Catalunya; el segon, sobre la gestió i les implicacions de l’anomenat big data.
Quan plou a bots i barrals
L’octubre del 1940, una sèrie d’aiguats es van convertir en la pitjor catàstrofe natural a Catalunya ocorreguda al segle XX. Un potent anticicló situat sobre Rússia va impulsar fluixos de vents marítims carregats d’humitat des de la Mediterrània, els quals, combinats amb l’orografia del país, van causar pluges intensíssimes durant quatre dies de manera gairebé ininterrompuda. Rius i rieres es van desbordar i moltes viles van quedar inundades. Van morir més de 400 persones i els danys materials van ser molt elevats. Què va passar? Per què un clima aparentment benigne com el mediterrani mostra de tant en tant episodis d’aquesta violència natural extrema?
Marcel Costa i Jordi Mazón han recollit a Meteorologia extrema. 150 anys de riuades, nevades, aiguats, sequeres i tempestes a Catalunya 15 episodis extrems, des de pluges torrencials com l’esmentada a sequeres com la de l’estiu del 2003 o la de l’hivern del 2008, passant per ciclogènesis explosives, onades de calor saharianes, grans nevades, torbs, etcètera. Costa és biòleg i membre de la junta directiva de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics i Mazón és físic i president de l’Associació Catalana de Meteorologia. I són reconeguts divulgadors científics. En aquest llibre ens permeten reviure de manera intensa aquests episodis, amb moltes dades contrastades, i sobretot amb explicacions claríssimes de les causes i les conseqüències que van tenir.
Quan les dades ens poden ofegar
“Dades, dades, dades a dojo... Vivim en un món de dades, emmagatzemades en formes diverses: textos, nombres, imatges, gràfics... «Jo sóc jo, les meves circumstàncies... i les meves dades»”. D’aquesta manera tan contundent comença el nou llibre del químic i divulgador científic Xavier Duran, L’imperi de les dades. El ‘big data’, la privacitat i la societat de futur, guardonat amb el 23è Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General. Tracta un tema de gran actualitat: l’enorme volum de dades que genera la societat actual, anomenat big data, i com es processa i s’utilitza aquesta informació. Com Arthur Conan Doyle va posar en boca de Sherlock Holmes, “És un gran error elaborar teories abans de tenir dades. Inconscientment, comences a distorsionar els fets per adaptar-los a la teoria en comptes d’adaptar la teoria als fets”. Però què passa quan les dades ens inunden i la volatilitat de les dades personals emmagatzemades amenaça d’ofegar-nos?
A L’imperi de les dades, Duran ens explica amb rigorositat i objectivitat, i de manera absolutament planera i entenedora, com només els grans divulgadors saben fer, què és el big data, com es genera i què ens explica, com s’utilitzen les dades científiques i també les personals per predir els gustos o les tendències polítiques de les persones, i per lluitar contra els delictes, entre molts altres casos. També ens parla dels ciberdelictes i dels pirates informàtics, i de com es construeixen les ciberbarreres. I també reflexiona sobre el drets dels usuaris, com per exemple el dret a l’anonimat i a l’oblit digital. És, en definitiva, una obra necessària d’actualitat extrema.
