Patrimoni

GERARD REMOLINS

ARQUEÒLEG I DIRECTOR DE REGIRAROCS, EMPRESA DE RECERCA I CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI

“L’Alt Urgell té una gran riquesa megalítica, encara per explotar”

A Peramola, s’ha reconstruït una cista, una estructura d’enterrament del cinquè mil·lenni aC desada en un magatzem durant dècades. La comarca conserva 150 monuments megalítics

La recent restauració d’un monument megalític a Peramola és excepcional, perquè no és gaire habitual que la iniciativa privada se’n faci càrrec. El projecte ha anat a càrrec de Regirarocs, una petita empresa constituïda a l’Alt Urgell i a Andorra que es dedica a la recerca, conservació i difusió del patrimoni cultural i natural del Pirineu. Les lloses han estat guardades, durant dècades, per un particular. De quin monument estem parlant?
És una cista, una petita caixa de pedra soterrada on es feien un o dos enterraments. En la fase megalítica, posterior i a la qual no pertany aquesta estructura, s’usaven elements de pedra que la mateixa comunitat reutilitzava per fer enterraments successius. El propietari d’una finca al Pla de Nuncarga del Salvestró (Peramola, Alt Urgell) sabia que s’havia desmuntat aquest megàlit, aparegut fa uns quants anys tot fent uns treballs agrícoles. Aquest veí, en Miquel Bach, havia guardat els elements de pedra a casa seva i ara que s’ha jubilat volia que es reconstruís. Al lloc original no podia ser, perquè es van fer uns treballs per adequar un camp de cultiu i posteriorment, el 2005, es va reparcel·lar i ja no és de la família. Per tant, ha cedit un tros de terreny molt a prop de l’emplaçament original per tornar a reconstruir-lo.
Quina antiguitat té el megàlit?
No n’hem fet cap estudi, perquè ja havia estat desmuntat i excavat. Però tot indicaria que pertanyeria a una fase anterior al megalitisme, que es coneix com la dels sepulcres de fossa. Aquesta etapa històrica s’inicia a finals del cinquè mil·lenni abans de Crist. Aquesta cultura excava fosses i, a l’interior de Catalunya i al Pirineu, les delimiten amb lloses per enterrar-hi una o dues persones. Són les primeres comunitats d’agricultors i ramaders del territori.
Ha estat complicada la reconstrucció?
Com a empresa partíem ja d’una altra experiència. A Regirarocs, amb part dels beneficis intentem finançar projectes propis o aliens que tinguin un impacte sobre la població i el territori. D’aquesta manera, havíem excavat prèviament un monument megalític de grans dimensions, el dolmen de la Llosa, a Bescaran (Alt Urgell). En els treballs no hem aplicat cap element aliè i ens hem basat en l’estructura original. Tampoc hem emprat materials moderns per subjectar les pedres. La idea era deixar-lo com l’original. Evidentment, ens vam ajudar d’una retroexcavadora perquè pesen força, tot i que al Pirineu són pedres relativament petites en comparació amb zones com la Bretanya, on poden arribar a les 300 tones. Avui en dia, hem perdut la tècnica que empraven per moure les lloses i aixecar les estructures. Malgrat la tecnologia moderna, és complicat deixar-ho igual. Els arqueòlegs hem reproduït tècniques, però en aquella època havia de ser més senzill i molt efectiu, perquè n’ha permès la conservació durant milers d’anys.
Estava catalogat aquest monument?
Quan la Generalitat va fer la carta arqueològica, la gent de Peramola i el propietari ja ho van explicar, i va quedar registrat. També es va intentar marcar en el mapa on havia estat, perquè el lloc on estava ubicat també és important. Ara que s’ha acabat la restauració, es pot visitar.
En els darrers anys, s’han descobert setze monuments megalítics a l’Alt Urgell. El Pirineu és una terra amb bona presència de patrimoni megalític?
Sí. L’Alt Urgell té un gran potencial en quantitat de monuments megalítics, encara per explotar. Ara s’està veient. Al contrari de l’Empordà, que sí que n’ha fet conservació i difusió des de fa anys. Aquí, i potser a causa del despoblament, encara no s’ha fet.
Relativament coneguda pel patrimoni megalític és la vall de Cabó. En quins altres indrets es reflecteix aquest potencial?
A la mateixa comarca, en trobem a la zona de Montan de Tost, Valldarques i a Montferrer i Castellbò, on estan més dispersos, però s’ha trobat per exemple el dolmen de Burbre, que inclou túmul i cromlec. Si inicialment s’havia valorat que aquí la monumentalitat era inferior a la de l’Empordà, on trobem més varietat d’estructures, durant l’excavació a Bescaran ens hem adonat de la gran riquesa i rellevància científica i turística del patrimoni pirinenc. A l’Alt Urgell es conserven uns 150 monuments megalítics.
Estan ben protegits i estudiats?
Tradicionalment, es considera el Pirineu una zona marginal per a l’estudi, de difícil accés i amb uns jaciments arqueològics existents que no tenen gran rellevància respecte als d’altres llocs. Això està canviant i ara hi ha universitats com l’Autònoma que fa estudis al Pallars Sobirà i la URV, a la vall de Núria. Quant a la falta de promoció, crec que en primer lloc està motivada perquè la gent del territori no valora prou aquest patrimoni. Segurament, perquè sempre hi ha conviscut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda