Vies per escapar-se
El llibre posa en valor la consciència del que és just i les conseqüències legals
“No m’identifico amb la novel·la criminal; per tant, Agatha Christie no és el meu referent”
El comissari Brunetti torna a sortir als carrers de la ciutat de Venècia per impartir justícia. De fet, no es poden dir carrers, millor dir-ne canals. L’autora Donna Leon recupera el mític comissari amb la seva nova novel·la, publicada per Edicions 62, La temptació del perdó. Una novel·la negra atemporal marcada pels successos que porten el comissari Brunetti a descobrir com ha acabat el cos inconscient del marit d’una amiga seva en un dels ponts de la ciutat.
El llibre posa sobre la taula un dels dilemes de la professió del comissari: les conseqüències legals del crim, és a dir, trair el seu treball o simular que no té prou proves. És un dels papers que “més difícil se li fa”, segons va reconèixer la mateixa creadora.
Aquesta contraposició de pensaments professionals queden remarcats amb la lectura interna del protagonista. Antígona és el llibre que el comissari Brunetti llegeix durant el transcurs de La temptació del perdó, fet que posa de manifest la decisió de prendre per justa una llei terrenal o divina, segons el dilema proposat per Sòfocles, però traspassat a la vida real i amb un crim pel mig.
En aquest sentit, l’autora també va aprofitar per comentar com d’útils acostumen a ser les novel·les negres per “fer reflexionar el lector” a través del crim i va destacar les diferències entre novel·les negres i novel·les criminals. Així, no se sent “identificada amb Agatha Christie, ni amb cap altre autor”, ja que, per ella, l’autor de novel·la criminal “només busca l’autor del crim i la novel·la negra fa reflexionar”. Reflexionar sobre temes de crítica social, que són sempre els que apareixen dins les novel·les del comissari Brunetti. Leon, de moment, no té previst un final per a la sèrie, ni tampoc s’imaginava “poder-ne escriure 27 títols, després del primer”.
Donna Leon va tenir un posicionament molt crític amb els seus crítics, defensant que ella “sempre fa novel·la negra” i entén que critiquin els seus llibres “perquè són molt interessants, i tenen enveja”.
En aquest sentit també va ser molt crítica amb la ciutat de Venècia i el rumb cap a convertir-se en un resort per als estrangers que la visiten.
