cultura

El buit té múscul

Claudi Casanovas homenatja Lluís M. Xirinacs amb tres grans peces foses en bronze, incloses a l’exposició que inaugura avui a la Fundació Valvi de Girona

El ceramista Claudi Casanovas presenta avui a la Fundació Valvi de Girona (19.30 h) la seva obra més recent, que planteja com un homenatge al filòsof i activista Lluís M. Xirinacs (1932-2007). La mostra es divideix en dues parts: en una de les sales, la dedicada específicament a Xirinacs, hi destaquen tres escultures de bronze de grans dimensions, i en l’altra s’hi presenten cinc peces de ceràmica polida, també de gran format, de la sèrie Jardí de la Lluna Plena. La inauguració serà a càrrec de Lluís Busquets i Grabulosa, professor de filosofia i autor del text del catàleg que acompanya l’exposició.

Poques vegades hi ha ocasió de veure l’obra de Claudi Casanovas als espais d’exposició gironins. La darrera vegada, de fet, va ser també a la Fundació Valvi, el setembre del 2012, quan va treure a la llum els impressionants gravats de La calma. Potser és per les dimensions de les seves peces, que voregen sovint l’impossible; potser és perquè la ceràmica rep encara una consideració menor o subsidiària en relació amb altres arts; potser és perquè ha fet una carrera tan internacional, sobretot per via anglesa, on ha tingut durant dècades la prestigiosa galeria d’Anita Besson com a segona casa, que ja ni el considerem com “un dels nostres”. El cas és que ens hem privat massa temps del que Claudi Casanovas és capaç de fer dir a la ceràmica. Si haguéssim apreciat aquesta continuïtat, veuríem una seqüència lògica entre aquestes peces d’ara, boterudes, sinuoses, tubulars, i l’esfera brillant, però secretament porosa, de les seves Llunes, l’última sèrie de les quals, Quart minvant, ja anticipava aquests cossos desvetllant-se amb la tensió d’un múscul portentós, en una exposició presentada l’estiu del 2017 a la Fitzrovia Chapel de Londres.

Aquelles peces, amb les quals feia temps que es barallava perquè no es desfessin amb la fornada, contenien el germen dels tres grans bronzes que arriben avui a la Fundació Valvi. Concebudes en forma de tríptic (La mare, 1932-2017. L’ofrena, i Amic Amat), cada peça reflecteix l’admiració pel pacifisme tenaç de Xirinacs i, sobretot, per la seva capacitat de donar-se fins al sacrifici de morir d’inanició, per mitjà d’una forma que evoca el braç a punt per a l’acció o per a l’acolliment, però també el pont, o la branca tortuosa d’un arbre: un buit atrapat per un arc vigorós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós