“Trump és un sociòpata”

John Adams (Worcester, Massachusetts, 1947), un dels compositors vius de música clàssica més ben valorats del món, debutarà avui a Catalunya en funció de compositor convidat del Palau de la Música en la temporada 2017/18. “Si no ho he fet abans és perquè ningú m’ho havia demanat”, esgrimia divendres Adams, un home afable i amb un fi sentit de l’humor que es va esforçar a buscar similituds entre la ciutat on viu a Califòrnia, Berkeley, “la més liberal dels Estats Units, i Barcelona.

Emmarcat, segons va dir un entusiasta Joan Oller, director del Palau, en la llarga tradició d’aquesta institució de portar compositors perquè interpretin les seves pròpies obres, en què s’inscriuen les visites de Strauss, Falla, Schönberg i Poulenc, el cap de setmana dedicat a l’obra de John Adams es dividirà en dos concerts. En el primer, avui a les 20.30 h a la sala de concerts, el director nord-americà es posarà al capdavant de l’Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau, el Cor Jove, l’OBC i l’Attaca Quartet, un dels més destacats dels EUA, pel qual divendres va mostrar una gran admiració, en un programa que inclou l’estrena a l’Estat d’Harmonium (1980), una obra minimalista per a cor i orquestra basada en poemes de John Donne (1572-1631) i Emily Dickinson (1830-1886) que ha acabat convertint John Adams en el compositor nord-americà viu de música clàssica més interpretat. “La manera com vaig posar els textos a la música requereix una concentració extrema”, assenyalava divendres el compositor, per qui l’emoció manifestada durant els assajos pels cors i l’orquestra havia estat “impressionant”.

El britànic Simon Halsey, director de l’Orfeó i el Cor de Cambra, amb el seu cada vegada més admirable català, assegurava que és un dels directors de cor que més vegades ha interpretat Harmonium, “unes trenta o quaranta, almenys una vegada cada any”. “És una peça diabòlicament difícil, tant aleshores [Halsey i Adams es van conèixer fa 35 anys] com ara”, hi afegia. “Però no més difícil que la Cinquena de Mahler o la Novena de Beethoven. Demana, això sí, un gran esforç de ritme, tessitura i energia.”

Adams, autor l’any 1987 d’una òpera dedicada al president Nixon (Nixon in China), no va poder esquivar divendres la pregunta (“inevitable”, va dir) sobre si es veuria capaç de compondre’n una sobre Trump. “És un sociòpata sense empatia per ningú”, deia el compositor, per qui l’òpera, “l’expressió més elevada de totes les formes d’art”, només tindrà futur “si és capaç d’abordar experiències pròpies” com la que ell va tenir amb la presidència de Nixon. “Volia enviar-me a fer de soldat al Vietnam!”, va recordar.

En el concert de demà (19.00 h, Petit Palau), l’Attacca Quartet –format per Amy Schroeder (violí), Keiko Tokunaga (violí), Nathan Schram (viola) i Andrew Yee (violoncel)– interpretarà una selecció de l’obra per a quartet de corda del compositor.