Patrimoni

A. MUÑOZ I M. VILASECA

TÈCNICS DE TURISME DE CALAF, IMPULSORS DEL PROJECTE BOTIGUES MUSEÏTZADES

“Gràcies al mercat a cada porxada de la plaça Gran hi havia un negoci”

Calaf mostra diumenge amb una festa el projecte museístic i turístic de recuperació de set botigues amb l’aspecte i productes dels anys cinquanta a les porxades de la plaça Gran

Per què es va voler recuperar aquestes botigues i fer-ne la museïtzació?
[Màrian Vilaseca] Va sorgir perquè es volia dinamitzar el barri antic i la primera opció, que era oferir locals comercials perquè la gent vingués a posar-hi una botiga, vam veure que no era factible perquè volien tenir el comerç al lloc on la gent passeja i aquí no hi puja ningú. I en obrir una de les antigues botigues vam veure que encara estava muntada amb l’aspecte original i vam creure que seria millor idea fer un projecte turístic que no pas un de comercial. Amb l’ajuda de CAT Patrimoni, que van fer el projecte de com es podria dur a terme i fent un conveni amb els propietaris, es va presentar per tenir una subvenció a la convocatòria d’ajuts Leader; però malgrat que el primer any ens van dir que era bo, també van dir-nos que prioritzaven els projectes particulars als de l’administració. Al 2017 sí que va poder entrar, van apostar-hi fort, la Diputació de Barcelona també, i gràcies a la seva ajuda vam tirar-ho endavant. I la gent del poble ha cedit coses per exposar dins les botigues.
Els convenis amb els propietaris són per lloguer?
[M.V.] Sí, un de molt simbòlic, però l’avantatge que tenen és que dels locals no en feien res i alguns el feien servir de garatge. Ens van donar carta blanca i tots els ho paga l’Ajuntament, que els ha arreglat els locals.
Les heu obert en dues etapes.
[M.V.] El mes de febrer vam inaugurar-ne quatre (la impremta Juan Oller, la merceria Cal Garriga, l’aula de repàs i el celler) i eren les que hi havia menys material a dins, excepte la merceria. Eren molt grans i s’havien d’omplir molt. Ara obrim les tres que faltaven: la pastisseria Cal Mestres, el colmado Cal Sala i l’ultramarinos Cal Feu.
Quina resposta de visitants heu tingut fins ara?
[Adrià Muñoz] Des de la inauguració el 4 de febrer podem dir que hem tingut mig miler de visitants i la gent s’espera molt a tenir les set acabades per poder fer una visita completa. Tenim previst ampliar horaris de visites, ja que fins ara era el dissabte a les deu i a les dotze del matí i el primer i tercer diumenge de mes a les onze. Ara farem de dimarts a dissabte a les deu i a les dotze i, el diumenge, a dos quarts d’onze i a dos quarts d’una. Aquest diumenge fem portes obertes i s’oferiran degustacions de torrons, lioneses, etcètera. S’ambientarà tot dels anys cinquanta. [M.V.] Hi ha visites concertades per si algú vol venir fora d’aquests horaris. Només cal que es presentin a l’oficina de turisme. [A. M.] Són guiades i duren entre una hora i una hora i mitja i veuen com eren, ja que estan al seu lloc original, i s’explica el seu context, la seva realitat i els productes que s’hi venien... En ser de poble es veuen que són botigues que totes venien molt material i, per exemple, a la pastisseria també venien licor o material escolar.
No se n’ha canviat cap?
[M.V.] No, excepte el celler, on va haver-hi una verduleria i una rellotgeria. A l’original no s’hi ha pogut entrar. La intenció és que els propietaris amb locals s’animin i els cedeixin i el projecte pugui créixer.
Quantes en queden?
[M.V.] N’hi ha moltes i en molts casos no sabem què hi ha a dins perquè no hi hem pogut entrar. No sabem si es conserven o no... Sabem que hi ha una farmàcia on es pot aprofitar alguna cosa i una altra merceria, que ja ha dit que vol formar part del projecte.
És a dir que ja teniu peticions per ampliar.
[M.V.] Sí. A la gent del poble quan ho veuen els venen molts records de quan estaven obertes i molts ens diuen que tenen coses a les golfes que ens ho donen per exposar. Es tracta que els propietaris d’aquí vegin que això té una sortida i ho aprofitin en comptes de tenir un local tancat sense fer-hi res.
La reconstrucció de botigues s’ha fet per testimonis populars, amb fotografies...?
[M.V.] La reconstrucció ha sigut rentar-los la cara i només s’han arreglat alguns terres hidràulics. [A. M.] I la gent gran que ve ho recorden així. La merceria és potser la que menys recorden, perquè fa molts anys.
Quina és la més antiga?
[A. M.] La merceria va obrir a inicis de segle i va tancar al 1957. La que va tancar últim va ser la pastisseria Cal Mestres, diria que entre el 2004 i el 2006, però fem la representació de com era als anys setanta.
Calaf també és coneguda pel seu mercat.
[A. M.] Sí, el mercat es feia en aquesta plaça des del 1226 i és molt emotiu que gràcies a ell, que va ser molt important per a la comarca i la zona, s’anessin obrint negocis. A cada porxada hi havia un negoci i n’hi havia més de quaranta al nucli antic. Als anys cinquanta el mercat es va traslladar al centre i les botigues també van anar marxant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia