El festival de casa

Petit i artesà. Així el defineix el director del festival (a)phònica de Banyoles, Francesc Viladiu. Per la majoria de veïns del Pla de l’Estany és el festival de casa.I no només per la proximitat, pel fet de sortir a la plaça i trobar-hi un quartet vocal, The Hanfris Quartet , que, vestits com a la sèrie Mad men, fan música de barberia, un estil de cant a cappella. Però també, des del carrer, reivindicar la polifonia tradicional catalana amb Tornaveus , que va actuar a La Muralla.

Són dos exemples de propostes amb la veu com a protagonista –el nom del festival i el seu patrocinador, pastilles Juanola, donen fe de l’humor banyolí–, però també de música gratuïta. Més d’un 75% de les actuacions programades enguany han estat gratuïtes. La veu n’és l’eix conductor i amb formats i estils musicals de gran varietat, que converteixen l’(a)phònica en un festival adequat per a la descoberta, però també prescriptor i generador de nous consumidors de festivals, de música i de cultura en general. I és que fer sortir la música al carrer com a iniciativa per apropar-la a qui, potser, no entraria mai en un auditori ha estat un dels trets diferencials d’un festival que ja en la seva primera edició, el maig del 2004, va dur a terme accions que sota el lema La veu al carrer tenien lloc en supermercats i comerços banyolins. L’hemeroteca ens recorda també que en aquella primera (a)phònica el festival tenia com a caps de cartell Jaume Sisa i Paco Ibáñez.

En la quinzena edició, que es va tancar diumenge, un dels reclams era una de les veus més personals d’Itàlia, Vinicio Capossela, en l’única actuació a l’Estat, però també noms propis de l’escena catalana com el cantautor solsoní Roger Mas, que, reivindicant els poetes, des de Martí i Pol fins a Joan Maragall i Verdaguer, va omplir el claustre del monestir de Sant Esteve. O Xarim Aresté, que va actuar a la barca Tirona amb el cartell de “tot venut” des dels primers dies. Dels deu espectacles de pagament, sis han exhaurit localitats. Hi ha les xifres, però al final queden les sensacions: els festivals de música al carrer esdevenen una festa major més a afegir al calendari.