Creant des de l’interior

La galeria Horizon , que dirigeixen Ralph Bernabei i Silvy Wittevrongel a Colera, inaugurarà aquest dissabte (19.30 h) la segona exposició d’aquest estiu: la col·lectiva In-Side Out, amb obres d’onze artistes, alguns dels quals també van col·laborar en el número 4 de la revista de creació i reflexió Outer Horizons, dedicada aquest cop a la relació entre l’art i l’esperit, ja analitzada per Kandinski en el seu referencial De l’espiritualitat en l’art (1911). L’exposició estarà oberta fins al 16 de setembre (de dimecres a diumenge, entre les 18 i les 21.30 h). Per complementar la mostra hi ha previstes una sèrie de xerrades informals en el jardí de la galeria, apropiadament titulades Talks in the garden.

Entre els artistes participants a l’exposició, n’hi ha alguns de vinculats de fa anys a Horizon, com ara Enric Ansesa, Claudio Bado i el japonès Takesada Matsutani (Osaka, 1937), darrer membre viu i actiu del grup avantguardista Gutaï. També s’hi podran veure obres –algunes reproduïdes a Outer Horizons– de Bernard Borgeaud, Christoph Muller, Jordi Alcaraz, Kate Van Houten, Ralph Bernabei, Yoon-Hee, Xavier Escribà i l’artista holandès Arie De Groot, de qui s’ha triat una obra sense títol del 1990, cedida per a aquesta exposició pel Museu Raset , de Cervià de Ter, amb una important col·lecció d’art modern i contemporani.

“L’expressió in-side fa referència a l’espai interior, entenent que és des d’aquest lloc que actua el que Agnes Martin defineix com a inspiració”, afirmen els responsables d’Horizon en el text de presentació de l’exposició, sobre la qual s’afegeix: “Els artistes triats transformen la seva energia espiritual en matèria. Sentir de manera profunda per poder materialitzar-ho en una obra, aquest és el camí cap a l’exterior (out). El que som, la nostra essència espiritual, es projecta cap a l’exterior en forma d’obra artística.” En certa manera, Horizon denuncia amb aquesta exposició l’excés de conceptualització –“la paraula innecessària”– en l’art actual. A l’espectador només li demanen que, davant les obres, guardi “un noble silenci contemplatiu” –i crític– que, si pot ser, duri més que els nou segons que s’estima que el visitant d’un museu s’està, de mitjana, davant una obra d’art.