Arts escèniques

Deu estrenes de música en el TNT

El Festival Terrassa Noves Tendències ofereix també concerts i inicia una expansió més enllà de la ciutat

Una altra de les novetats d’enguany és la voluntat d’apropar-se al públic adolescent

Terrassa Noves Tendències dilapida les fronteres per coherència. Si els artistes ja fa temps que construeixen dispositius escènics amb reflexions vingudes de la plàstica o amb un espai sonor que és molt més que un simple acompanyament o impulsor d’emocions, sembla lògic que el TNT hagi fet el salt als concerts. Que, tot sigui dit, és fàcil imaginar que tindran molt de teatral. Un exemple? Els Za! que van fer meravelles amb Loscorderos.sc. A Afasians ara preparen una actuació que serà un dels reclams del cartell: Pachinko plex. Dels 30 espectacles que es programen del 26 al 30 de setembre, una desena són estrenes absolutes. És estrena a Catalunya l’espectacle inaugural, Cold blood, dels autors belgues Michèle Anne de Mey, Jaco Van Dormael i Collectif Kiss & Cry.

El TNT, que el 2007 va decidir transformar el Tensdansa, amb molta acció al carrer (ideat per Àngels Margarit), en un festival molt més híbrid, fins ara, celebrava la concentració d’espectacles al centre de la ciutat. Aquest any ha fet un gir i ha decidit que cal contagiar d’art els altres barris i, fins i tot, altres municipis. Per això, dins les dates del festival es programen accions a Ullastrell i Matadepera (que s’avancen divendres amb dos espectacles familiars de carrer, Sr. Blanko i Hippos, que el dia següent es programen al Vapor Ventalló).

També fa un pas més en la seducció a nous públics. Si fa un parell d’anys van provar de fer un escenari per a canalla (TNT Kids), ara s’atreveixen a construir un itinerari per a adolescents (TNT Teens). Entre els principals reclams d’aquest cartell, el segon muntatge de José y Sus Hermanas, dirigit altre cop per Sílvia Ferrando: després del multipremiat Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, ara s’endinsen en l’educació actual a El mono de Descartes.

Festival molt esperat

El TNT és un festival ja molt esperat que inclou una desena de produccions que, posteriorment, fan temporada a algunes sales de Barcelona. Per exemple, és el cas de A nation is born in me, de Soren Evinson, que posteriorment farà temporada a l’Antic Teatre. Repetix el projecte de Caravana de tràilers, en què el públic tria el millor projecte per esdevenir espectacle l’edició vinent (aquest cop es limita a propostes per a públic familiar): en canvi, enguany, s’estrena la guanyadora del 2017: Porn is on, una recerca exhaustiva i insòlita del món del porno des de les arts escèniques.

El teatre contemporani també es vol vincular a la gent del carrer. Per això, dins d’aquesta obertura a sortir del centre de la ciutat, s’ha engegat un projecte en què l’artista Señorita Blanco ha treballat amb els veïns de La Maurina. El resultat es podrà veure a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, al mateix barri: Un pequeña parte de este mundo.

A part dels Za!, Nuu també proposa una sessió de música electrònica, que convida el públic a fer un viatge a través de la música, o El mundo por montera, de música tradicional amb bases folk i una notable càrrega de cabaret.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda