Cinema

Mor Burt Reynolds als 82 anys

L’actor nord-americà es va convertir en una icona del cinema popular dels anys 70, amb títols com ara ‘Los caraduras’

L’actor, director i productor cinematogràfic nord-americà Burt Reynolds va morir ahir als 82 anys a la localitat de Jupiter (Florida), segons va informar la revista The Hollywood Reporter. El protagonista de pel·lícules com ara Deliverance - Defensa, Los caraduras o Els bojos del Cannonball va morir ahir al matí al Jupiter Medical Center.

Heroi del cinema d’acció, protagonista de comèdies i home ben situat en el rànquing de sex-symbols dels anys 70 i 80 (en part gràcies al seu polèmic nu a la revista Cosmopolitan el 1972), Burt Reynolds no va deixar mai de treballar: la seva filmografia inclou 187 pel·lícules i sèries de televisió en setanta anys de carrera. Un d’aquests, Boogie nights, li va valer una nominació a l’Oscar al millor actor secundari del 1998, en el paper d’un director de cinema pornogràfic. L’últim, Once upon a time in Hollywood, serà una de les grans estrenes del 2019: està dirigit per Quentin Tarantino i protagonitzat per Brad Pitt i Leonardo DiCaprio, i recrea l’assassinat de Sharon Tate a mans de la banda de Charles Manson, el 1969.

Inicis a la televisió

Nascut a Lansing (Michigan, EUA) amb el nom de Burton Leon Reynolds Jr., va debutar en una producció televisiva de Nova York i va signar un contracte gràcies al qual va protagonitzar diverses sèries televisives com ara La ley del revólver (1955), Riverboat (1959) i Hawk (1966), de la qual era el protagonista principal.

Carismàtic i de somriure sorneguer, entre el 1978 i el 1982 Reynolds va ser protagonista de pel·lícules no gaire apreciades per la crítica, però que van ser número u en la taquilla nord-americana i arreu del món, com ara Los caraduras (Hal Needham, 1977), que va tenir dues seqüeles, o Els bojos del Cannonball (1981, dirigida pel mateix Needham).

Anys abans va fer un altre dels seus papers més destacats a Deliverance-Defensa (John Boorman, 1972), on interpretava Lewis Medlock, un fanàtic de les excursions que porta tres amics seus a un imprevisible viatge pel riu Cahulawassee, a Geòrgia. El 1974 va interpretar un jugador de futbol americà a Rompehuesos, de Robert Aldrich. Segons va explicar en les seves memòries, publicades el 2015, més que interessar-se en papers que agradessin a la crítica o que li suposessin nous reptes interpretatius, preferia “passar-s’ho bé” en els rodatges.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Joan Colomo
El músic de Sant Celoni publica ‘Tecno-realista’

“Em calia cantar contra Elon Musk i el tecno-optimisme”

Barcelona
art

L’equip de comissàries de ‘Miró-Picasso’ i el crític d’art Eudald Camps, Premis GAC

barcelona
música

El Festivalot torna a la Devesa, després de passar pels barris

girona
art

Un Degas a Todocolección per 926 euros

barcelona
TEATRE

El Lliure de Gràcia debat íntimament sobre el feixisme a ‘Retrat de l’artista mort’

BARCELONA
LLETRES

Rosa Regàs desgrana sense tabús la seva vida en el llibre ‘Un llegat’

LLOFRIU
música

Buhos, Els Amics de les Arts, Mishima i Ambauka, al Festival Inspira

ripoll

El fiTM presenta un cartell amb un ampli ventall estilístic

LA BISBAL D’EMPORDÀ
ART

Una exposició de Gabriel Casas, entre la programació del festival Lumínic

SANT CUGAT DEL VALLÈS