De línia clara

El Teatre Condal engega una nova etapa amb la transformació de programa teatre musical que proposa Daniel Anglès. Ho fa amb una preciosa, delicada, divertida i arriscada proposta: Fun home. L’adaptació de la novel·la gràfica d’Alison Bechdel destil·la, emmarca el primer pla, amb precisió i elegància. És un dibuix de línia clara, molt net. Que ha deixat els elements clau per entendre les contradiccions entre el pare i la filla, i molt puntualment, el silenci de la mare (Pilar Capellades, molt continguda) incapaç de netejar-se una mena de secret, de culpa, d’estigma en un petit poblet on tot se sap (i moltes coses es callen).

La posada en escena d’aquest muntatge juga amb grans volums que apareixen i desapareixen (com els records). Però el volum lliure de l’escenari segueix sent immens. Sembla que aclapari la felicitat dels personatges. Com si Alison portés carregant un pes a sobre fins que, ja a l’edat adulta (Mariona Castillo, exposada en un personatge que creix), s’atreveix a furgar i entendre el comportament del pare (Daniel Anglès, enigmàtic i que se sent culpable), sobretot arran que ella es declara lesbiana (Clara Solé, valenta). Júlia Jové fa el paper de la decidida companya de l’Alison universitària. I Marc Andurell, el dels nois que es converteixen en temptació. Aquest Fun home de Lisa Kron dona molt pes als nens, una acció molt arriscada que es resol amb determinació i finesa en aquesta producció en què tres equips de nens es van alternant. La peça diverteix, commou i allibera. Salten de la paraula a la música, quasi imperceptiblement. I al final, el públic somriu commogut, en el darrer vol infantil d’avioneta (excel·lent toc màgic).