Doble Abras

“Tenia mol­tes cançons i, a més, els músics del meu trio, Car­lus Ramió i Toni Molina, feia temps que em dema­na­ven un disc més rocker. Així que vaig pen­sar: per què haig de triar? Tinc el meu propi segell dis­cogràfic i puc fer el que vul­gui”, diu el músic bis­ba­lenc Miquel Abras . I el que ha fet no és un, sinó dos dis­cos, que s’han publi­cat, gai­rebé de sor­presa i amb només un dia de diferència, llançats pel segell U98 Music –del qual Abras és soci–, després de set dis­cos edi­tats per Música Glo­bal des d’Entre mil vidres tren­cats (2006) fins a La vida en un sos­pir (2017).

Ahir va veure la llum Punt de no retorn , el seu disc més rocker i com­promès. I avui apa­reix Punt de par­tida, més pop però també reno­va­dor, que va ser anun­ciat tot just ahir al ves­pre a través d’un vídeo a les xar­xes. Durant el procés de gra­vació, no s’ha fet cap avançament ni hi ha hagut pràcti­ca­ment indi­cis a inter­net d’aquest doble part. S’ha jugat molt amb “l’anti­pro­moció”. “La gent ja està molt satu­rada d’infor­mació”, argu­menta Abras per expli­car el secre­tisme que ha envol­tat el llançament d’aquest dos dis­cos, con­nec­tats pels seus títols –“D’un punt de no retorn sem­pre neix un punt de par­tida”– i per un con­cepte gràfic con­ce­but per la il·lus­tra­dora Nir­vana Jiménez : l’ull de la iguana que apa­reix a la por­tada de Punt de par­tida fa eclosió a la de Punt de no retorn.

Punt de no retorn, que ahir va pujar fins al número 6 de la llista de dis­cos més venuts a iTu­nes Espa­nya –per sobre del nou disc pòstum de Prince–, es va gra­var a l’estudi Sound­club de Salt, sota la pro­ducció de Car­lus Ramió, que també és coau­tor amb Abras de la música dels deu temes del disc, i n’ha fet les mes­cles i la mas­te­rit­zació. Tot el que sona en el disc ha estat gra­vat per Abras (gui­tar­res i veu), Ramió (baix) i Toni Molina (bate­ria), un power trio que sona amb la con­tundència dels Foo Figh­ters, com ja ho havien insi­nuat en alguns con­certs de la gira ante­rior d’Abras. Una ener­gia que neix d’uns fets molt con­crets, ara farà un any: “La mala llet que em va pro­vo­car veure les imat­ges de la repressió poli­cial de l’1 d’octu­bre ha estat el motor cre­a­tiu per com­pon­dre mol­tes de les cançons de Punt de no retorn. Jo sem­pre he estat cata­la­nista, però mai no ho havia fet explícit en les meves cançons. Ara, però, tinc molt clar que hem arri­bat a un punt de no retorn en la nos­tra relació amb Espa­nya”, diu Abras. Aquest sen­ti­ment s’expressa sobre­tot en cançons com ara la que dona títol al disc i l’obre, Els teus valors i El pri­mer dia d’octu­bre. Però també hi ha Em nego a dir que el rock ha mort, que evi­dent­ment parla d’una altra cosa. “Amb 41 anys tinc més rock a la sang que mai”, con­firma.

Pel que fa a Punt de par­tida, ha estat produït al seu estudi pel can­tau­tor i músic sant­cu­ga­tenc Albert Solà, que ha gra­vat pràcti­ca­ment tot el que sona en el disc, excepte alguns bai­xos de Ramió, que també s’ha encar­re­gat de les mes­cles i la mas­te­rit­zació. Aquest és un disc “molt fresc i opti­mista”, amb un con­cepte més pop i tocs d’electrònica. El disc, que tanca el cer­cle amb un últim tema titu­lat Punt de par­tida, inclou temes d’amor, però parla també de la natura en temes com ara l’ini­cial Arbres –que sona gai­rebé com Abras– o de l’ener­gia que trans­cen­deix la mort (Fills del mar). En la nova gira, que encara no té dates, tocarà temes dels dos dis­cos i èxits ante­ri­ors, amb Ramió, Solà i el bate­ria Danko Compta.