Altres

Història dins d’un edifici històric

La Pia Almoina, l’espectacular seu del MACB, és el resultat de la unió de diferents edificis dels segles IX al XII

La seu del MACB, l’antiga Pia Almoina, té aquella presència potent de les construccions medievals i dona una pàtina de qualitat al museu, però no deixa de ser un edifici que, per descomptat, no estava pensat per ser la seu d’un centre museístic del segle XXI. D’aquí ve la complexitat de la seva adaptació als nous usos: els autors del projecte arquitectònic han hagut de fer equilibris entre el respecte per aquestes parets històriques i la funcionalitat dels nous espais.

Es fa difícil imaginar l’ajuntament de Banyoles a la Pia Almoina. I no obstant això, resulta que la casa de la vila va ser en aquest lloc durant 600 anys, entre el segle XIV (aleshores amb el nom d’Universitat o Consell de la Vila, format per representants de les famílies influents) i el 1928, any en què es va traslladar a l’actual edifici del passeig de la Indústria. L’edifici és el resultat de la unió de diverses cases entre els segles IX i XII. La seva primera funció va ser la de distribuir roba i menjar als més necessitats.

A mitjan segle passat, el Centre d’Estudis Comarcals se’n va fer càrrec, hi va establir la seva seu i va començar a muntar-hi el museu. Del seu fons, que inclou la història i la prehistòria de la ciutat i rodalia, en destaquen els materials del paleolític i neolític desenterrats als jaciments de la zona, d’entre els quals sobresurten el poblat de la Draga i les coves prehistòriques de Serinyà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen