Ments lliures, de Rahola a Kuper
Els XX Premis LiberPress recorden Carles Rahola i defensen la llibertat amenaçada en diferents fronts
El 1980 es va publicar als Estats Units el primer número d’una revista de còmics, amb una línia marcadament esquerrana, titulada World War 3 Illustrated i poc mesos després va ser nomenat president un actor mediocre i ultradretà anomenat Ronald Reagan. Un dels fundadors d’aquella revista va ser el dibuixant Peter Kuper, que ahir va rebre el 20è premi LiberPress a l’Auditori de Girona. Gairebé 40 anys després governa el seu país una rèplica molt augmentada de Reagan, Donald Trump, i Kuper definia ahir la seva política com “una espècie de feixisme”, per rectificar tot seguit: “No és una mena, és feixisme.” Per això, Kuper manté activa la seva pròpia guerra il·lustrada des de publicacions com ara la clàssica Mad Magazine, amb els llapis com a única arma, i per aquesta actitud coherent i lluitadora va rebre ahir el premi principal dels LiberPress 2018, els guardons que reconeixen iniciatives en defensa de les llibertats –ara amenaçades en diferents fronts– i la cultura de la solidaritat, organitzats per l’associació que presideix Carles McCragh i la Diputació de Girona. Kuper i el dibuixant basc Eneko han estat els autors dels dos cartells d’aquesta 20a edició. Aquest últim, acomiadat del diari 20 minutos després de 17 anys col·laborant-hi, per un parell d’acudits sobre “el tema català” i sobre la corrupció, recordava ahir que “als mitjans de comunicació sempre hi ha hagut temes tabú, com ara el conflicte basc, però cada vegada s’està imposant més el pensament únic”.
La cuinera Montserrat Fontané (premi Camins) va destacar sobretot el valor del treball, que ha sabut transmetre als seus fills, els germans Roca: “Fa 55 anys que treballo i la cuina és la meva vida.”
Una Marina Rossell (premi de la cançó Joëlle Stinkess) molt combativa va dir: “Cada vegada em sento més lluny dels polítics i més a prop dels presos.” I Almudena Grandes (premi de literatura Ramon Chao) va subratllar que “el compromís és implícit a l’escriptura”.
Carlos Magdalena (premi LiVerdPress) va recordar la importància que tenen les plantes en les nostres vides i va alertar de l’amenaça, encara evitable, de perdre milers d’espècies en les pròximes dècades. Albert Stern va recollir el premi per a Metges sense Fronteres, que ara mateix té milers de persones treballant en 72 països amb conflictes de tot tipus, alguns dels quals han quedat plasmats en els documentals que realitza Silvia Venegas (LiberPress Cinema) amb la seva productora, Making DOC . Núria Pardo, presidenta de la Fundació d’oncolliga infantil Enriqueta Villavecchia , va recordar que el seu nou repte és donar suport als nens malalts terminals perquè puguin passar a casa els seus últims dies, i va dedicar el premi a una nena gironina, l’Arianna, “petita, però molt gran en la seva lluita contra la malaltia”.
Per a un home bo i els que esperen
Els LiberPress van celebrar la seva 20a edició amb una nit farcida d’emocions, imatges colpidores i música. El Gest triat aquest any, el llaç, es va simbolitzar fent pujar a l’escenari set representats de diferents entitats amb fulards / llaços de colors diferents: del groc en suport als presos i exiliats catalans, al rosa que consciencia sobre el càncer de mama o el morat que alerta de la violència masclista.
Tant l’alcaldessa, Marta Madrenas, com el president de la Diputació, Miquel Noguer, van recordar Carles Rahola, abans que els seus nets Rosa i Emili Ros recollissin la placa del Memorial LiberPress 2018 que uns dies abans havien portat al nínxol de Rahola al cementiri de Girona –on va ser afusellat aquest “home bo” aviat farà 80 anys– una delegació de LiberPress amb un altre net, Pompeu Rahola. En la part musical, Marina Rossell va cantar “per a la gent que espera els presos” una preciosa i despullada T’esperaré, i el mig centenar de membres de Música per la Llibertat van cantar Tot el poble cantarà i, ja al final de l’acte, L’estaca i El cant dels ocells, en un escenari ple de premiats i coprotagonistes de la vetllada.
